El Museu Molí de les Tres Eres acollia, ahir al vespre, l'acte d'inauguració de l'exposició fotogràfica "Pedra Seca" d'Emili Boada, amb la què s'inicia el període d'exposicions temporals a la seu principal del Museu d'Història de Cambrils. L'acte d'inauguració va anar de la mà del regidor de Cultura i Festes –Lluís Abella–, el director del Museu d'Història de Cambrils –Gerard Martí– i el president en funcions del Centre d'Estudis Cambrilencs, Josep Pedrell.

Aquesta mostra, produïda pel Museu Etnològic de Barcelona, és un recull de la tasca feta per Emili Boada en l'àmbit de l'etnografia. Tal com va explicar el regidor de Cultura, "l'Emili Boada, fotògraf, cercador de les històries que les imatges del país narra, ens explica quantes coses ha après mentre xerrava amb els pagesos que l'ajudaven a trobar algunes de les cabanes mentre feien un mos a la porta, després de caminar una bona estona o unes quantes hores per fer una bona foto. Tot aquest bagatge va intentar ser recollit pel Museu Etnològic de Barcelona en una sèrie d'entrevistes".

Treball en el camp de l'etnografia catalana

Segons van explicar, ahir, Emili Boada fa molts anys que treballa en el camp de l'etnografia catalana. Durant molt de temps, a la seva botiga del carrer Comtal de Barcelona, ha tingut una mostra de patrimoni rural català, fotografies i eines que ha recollit durant les nombroses passejades pel Pla de Santa Maria, Les Garrigues, el Montsià, el Camp de Tarragona, els Vallès...

El regidor de Cultura va comentar que, "la seva vocació de divulgador cultural té una clara voluntat de crear escola, aconseguint persones conscients del seu patrimoni que mirin el paisatges d'una altra manera, que facin fotos, que documentin cabanes de pedra seca... Aquesta tasca fotogràfica ha resultat un magnífic material artístic i etnogràfic. A més, a partir d'aquest patrimoni, imatges i converses pageses, ha fet un munt de xerrades divulgatives sobre aquestes petites joies arquitectòniques i culturals, i de tot el que representen. Al llarg de les entrevistes insisteix diverses vegades: cal mirar més enllà del territori, observar, estimar... i per alguna cosa per conservar i donar a conèixer. Per exemple recollir refranys, expressions o històries que conformen l'ànima d'aquestes construccions".