El passat divendres al vespre, al Centre Cultural, Aleix Cort presentava –acompanyat de la tècnica de Cultura Gemma Massagué–, el seu llibre 100 històries sobre el ball que t’agradaria saber. Es tracta d'una passejada desenfadada i diferent per algunes pàgines rellevants de la història del ball. Sigui de tipologia cortesana, religiosa, popular o de saló, el ball és un bon mirador per analitzar la societat i els seus components, un bon referent històric i un element per descobrir l’eterna lluita entre els defensors de la tradició i els abanderats de la modernitat. El llibre destaca la vinculació del ball amb la literatura, la música, la pintura, el cinema, la religió o la història.

Com a professor de l'Institut of Arts de Barcelona, Aleix Cort va explicar a revistacambrils.cat que, “a mida que he anat aprofundint en aquest tema, m'he adonat que el ball és molt més que uns passos, unes figures o unes coreografies. El ball és política, el ball és religió, el ball és societat, el ball és moda, el ball és moltes coses. Quan vaig rebre el convit de fer un llibre amb totes aquestes experiències i coneixements va sortir aquest llibre”.

"Te n'adones com el ball és un dels pocs passatemps que ballaven els nostres avis i que se segueix practicant ara, i això és per alguna cosa"

Aquesta relació del ball en diferents àmbits dóna moltes curiositats i detalls històrics molt sorprenents. Segons va comentar Cort, “és molt interessant conèixer la relació que té el ball amb l'art, però a la gent el que els hi sobta més és la relació que té amb la política. Per exemple, saber que un ball com el twist va ser censurat per Eisenhower quan va ser general de l'OTAN. Es va considerar com un ball de mal gust, un ball comunista... però contràriament al que volien aconseguir, la censura va fer que el twist acabés sent gairebé una marca comercial. O el tango també té històries sorprenents com per exemple que, per passar la censura, una parella de ballarins de tango va haver de ballar davant del Sant Pare per demostrar que no era un pecat. Com a altres curiositats també tenim els balls cubans als quals els va costar desembarcar als Estats Units perquè eren considerats comunistes; la relació del vals amb la roba interior de la dona o l'enfrontament del vals amb el foxtrot pels seus orígens i les seves característiques. Al final de tot aquest recorregut te n'adones com el ball és un dels pocs passatemps que ballaven els nostres avis i que se segueix practicant ara, i això és per alguna cosa”.