Ahir a la tarda, a la Confraria de Pescadors, es va fer la presentació del projecte d’estudi de les dones de la comunitat pescadora de Cambrils, a càrrec de la historiadora Aïda Sánchez Martínez, amb la conferència Històries de vida: aproximació als papers de la dona vora la mar. Prèviament, el director del Museu d'Història de Cambrils –Gerard Martí– es va encarregar d'avançar alguns detalls d'aquest estudi que té l'objectiu de recollir i documentar el rellevant paper de les dones a la comunitat pescadora cambrilenca. “Aquesta identitat, aquesta forma de viure, aquesta forma de pensar, aquesta forma de parlar... comença a ser història perquè la gent que ens ho pot explicar ja és molt gran i si no ho agafarem ara, marxarà, es perdrà” va dir. Segons va comentar Martí, aquest projecte està impulsat pel Museu d'Història de Cambrils i compta amb el recolzament econòmic de la Xarxa de Museus d'Història de Catalunya. La historiadora vallenca Aïda Sánchez s'ha fet càrrec d'aquest estudi que va començar l'any passat i que s'allargarà, possiblement, durant un parell d'anys més tal com ella mateixa va comentar.

Aïda Sánchez: "Les dones sempre han quedat al marge dels fets importants de la història"

De fet, en la seva exposició, Aïda Sánchez va explicar que, “encara no tenim conclusions ni resultats, perquè és un estudi que encara continua. Què investiguem? El paper de la dona dins de la comunitat pescadora de Cambrils”. Sánchez va afirmar que “les dones sempre han quedat al marge dels fets importants de la història, sempre han estat els homes els que han marcat la història: les guerres, les batalles, les derrotes, la política, el treball... Les dones sempre han tingut una relació de subordinació, sempre silenciades i dedicades al treball. Sempre sota l'autoritat del pare o del marit. És important diferenciar la història dels homes i la història de les dones per motius socials, per saber com som. Els investigadors podem reconstruir la història i recollir el patrimoni immaterial que forma part de tots vosaltres”.

"Conèixer el vocabulari, les formes d'entendre, els costums, les tradicions, els oficis..."

Per dur a terme aquest projecte d'estudi, Sánchez va explicar que “m'he hagut d'introduir en un món que no és el meu, perquè jo sóc de terra endins. Conèixer el vocabulari, les formes de fer, les formes d'entendre, els costums, les tradicions, els oficis...”, tot plegat a través de la recerca de material físic –com llibres, revistes, fotografies, articles, arxius personals, objectes– i, amb el recull de fons immaterial, és a dir, a través de la memòria oral, històries de vida dels protagonistes i un treball de camp profund. Aquesta primera fase d'introducció al tema i de recerca ja s'ha realitzat, segons va apuntar la historiadora. Ara, s'enceta la segona fase de l'estudi que consistirà en realitzar més entrevistes, recollir tota la memòria oral disponible i documentar-se amb imatges. Tot plegat, és un estudi lent que s'allargarà en el temps per, finalment, donar pas a la tercera fase. La darrera part del projecte consistirà en materialitzar tota la informació recollida perquè tingui un retorn a la comunitat. De fet, tal com va apuntar Sánchez, “no hi ha arxius de costums i tradicions”.

Gerard Martí: "No podem badar perquè qui ens pot informar ja és gent molt gran"

El director del Museu d'Història –Gerard Martí– va afegir que al final de l'estudi hauran de decidir com es materialitza tota la informació recollida: a través d'un llibre, una exposició temporal, una exposició permanent, unes rutes...? En aquest punt, Martí va recordar que “no podem badar perquè qui ens pot informar ja és gent molt gran. Estem al límit per obtenir informació del Cambrils d'abans de 1957, del Cambrils idíl·lic d'abans de l'arribada del turisme”.

El projecte d'estudi està impulsat pel Museu d'Història de Cambrils amb la col·laboració de la Xarxa de Museus d’Història de Catalunya i la conferència estava emmarcada dins de la Setmana per a la Igualtat de Gènere i la programació de l'Antena del Coneixement de la URV a Cambrils.