Una ruta històrica i literària reviu lHospital de Sang de Cambrils
 | |
| Moment de la visita a la capella de la Casa Sant Josep, ahir al matí |
De Santa Maria a lHospital
La plaça de lEsglésia de Santa Maria, al Barri Antic, va ser el punt de partida de la ruta. Un contacontes professional va anar exposant al llarg de la ruta el context històric del moment, tot complementant-lo amb la lectura de fragments de textos de diversos testimonis de lèpoca. També hi van intervenir Montserrat Flores arxivera municipal, Gerard Martí director del Museu dHistòria, Rosa M. Fusté bibliotecària i testimonis dels fets. Tot seguint el camí de Reus, una de les parades va ser davant del Mas de Benet Ferré, que va ser utilitzat com a menjador dels metges i infermeres de lhospital. Cal tenir present que diversos masos i edificis propers al convent van ser utilitzats com a dependències.
Un seminari reconvertit en hospital
Ledifici de la Casa Sant Josep, situat al terme municipal de Vinyols i els Arcs, va ser construït entre els anys 1925 i 1928. Tot i ser un seminari, les seves característiques arquitectòniques passadissos amplis, grans finestrals, múltiples habitacions van afavorir que pocs dies després de la sublevació que va iniciar la guerra civil, aquest fos reconvertit en un Hospital de Sang. Per evitar els bombardejos, al terrat de ledifici es va pintar una gran creu roja que identificava el nou ús de ledifici.
LHospital atenia tant la població civil de la zona com militars vinguts dels diversos fronts de batalla. Durant la ruta es va poder visitar les antigues dependències de lHospital que es corresponen a lactual capella antic menjador dels pacients, la sala de les papallones, el museu de La Salle i la sala dels germans màrtirs habitacions del primer pis on subicaven els ferits lleus i la biblioteca amb 60.000 volums catalogats i que ocupa part del Mas de lOliveró, utilitzat com a bugaderia de lHospital.
Personal sanitari
Malgrat estar situat en el terme de Vinyols i ser propietat de Reus, primer, i de lexèrcit, després, va ser la gent de Cambrils els qui més es van abocar en lHospital. El personal sanitari sovint venia daltres poblacions, però molts cambrilencs hi van desenvolupar diverses tasques: infermeres, neteja, cuiners, camillers, conductors dambulàncies, aprovisionament de menjar...
La convivència entre personal i ferits va donar lloc a històries amb final feliç, com el cas dalgunes infermeres que van casar-se amb militars ferits. Però també es van viure moments ben desagradables com els que va explicar Guillermo, que havia sigut cuiner de lHospital i que va assistir a la visita: una nit van arribar 130 ferits de cop i des de les finestres de la cuina, situades a sota dels quiròfans, veia caure cames i braços.