Aquesta carta de població esdevé un document on es donen força avantatges perquè gent de fora vingui a poblar el terme, això no significa, però, que aquest fos un territori deshabitat, ja que, possiblement, hi havia colons establerts Dues donacions del lloc de Cambrils a senyors feudals van precedir a la carta de població. L’any 1152 hi ha una primera donació del comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir, i l’any 1154 la donació del príncep Robert a Bertran.

TEXT DE LA CARTA DE POBLACIÓ		TRADUCCIÓ
LA DONACIÓ Hec est carta quam ego Raymundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis ac Tortose marchio, facio han carlam omnibus hominibus qui venerint ad populandum et habitandum in Cambrils.		Aquesta és la carta que jo, Ramon, comte de Barcelona, príncep d'Aragó i marquès de Tortosa faig a tots els homes que vinguin a Cambrils per poblar-lo i habitar-lo.
OFERIMENTS QUE FA EL COMTE Concedo namque ipsis hominibus tam presentibus quam futuris qui venerint populare et stare in Cambrils ut habeant ibi domos suas et terras quas els distribui et dari fecero, liberas et ingenuas et franquas, nemini dantes aliquam consuetudinem vel usaticum in aliquo tempore.		Concedeixo, en efecte, a aquests homes tan presents com futurs que vinguin a poblar i a viure a Cambrils, que tingui allà les seves cases i terres que els hi faré donar i distribuir lliures, senceres i franques i que no donin a ningú cap consuetud ni usatge en cap moment.
La primera promesa que fa el comte és que les persones que vinguin de fora tindran cases i terres lliurement, i que s'establiran com a vassalls lliures. La segona promesa és que no han de pagar consuetud (cap pagament que sigui habitual) ni usatge (obligacions personals de servei per al senyor). Les excepcións seran els delmes i les primícies. El delme era la desana part de la collita i la primícia són els primers fruits. Aquests dos tributs acostumaven a anar a parar a l'església, ja fos la concreta del territori o la d'àmbit més general. Sembla ser, però, que el comte també tenia part a la primícia.
Quod sint ibi per omnia secula securi et salvi cum omnibus eorum rebus ac possessionibus sub mea proteccione ac defensione nec donent alicui ullum censum vel usaticum exceptis decimis et primitiis imperpetuum.		Que siguin allà per tots el segles, segurs amb totes les seves coses i posessions, sota la meva protecció i defensa. I que no donin a ningú cap cens ni usatge, exceptuant els delmes i les primícies, per sempre.
La tercera promesa és important en un territori conflictiu amb la proximitat de les tropes musulmanes i amb els enfrontaments entre els senyors feudals. El comte els assegura que estaran segurs sota la seva protecció i defensa.
CONDICIONS Predictam quoque libertatem et securitatem, predictis populatoribus et statoribus facio qui modo ibi sunt vel in antea erunt sine aliqua fraude. Et habeant hoc donum salvum et liberum atque securum per secula cuncta, salva ibidem in omnibus mea iustitia et fidealitate et meis furnis imperpetuum.		Sense cap engany faig l'esmentada llibertat i seguretat als esmentats pobladors i estadans que són allà, o que hi eren abans. I que tinguin aquesta donació salva, lliure i segura per tots els segles, salvant la meva justícia i fidelitat i els meus forns per sempre.
"... o que hi eren abans". Aquesta és una de les frases més interessants de la carta de població perquè ens indica que potser ja existia una població establerta a Cambrils. Possiblement eren colons que s'havien establert en aprisió -establiment lliure en un territori erm, sense propietat-. Les obligacions que imposa el comte seran la fidelitat cap a ell i la seva justícia, és a dir que no poden ser jutjats per ningú mes. També exigirà l'ús dels seus forns, pel qual els vassalls hauran de pagar un tribut. Normalment aquest tribut s'establia amb els forns, els molins i les ferreries que eren monopolis dels senyors.
L'AMENAÇA Si quis autem hoc disrumpere vel violare temptaverit, nichil proficiat, set in duplo componat et postmodum hec scripta permaneat omne per evum.		I si algú intentés trencar o violar aixó, que no valgui i pagui el doble del seu valor i aquest document segueix sent vàlid per sempre.
LA DATA Que facta est nonas februarii, anno ab Incarnatione Domini nostri Ihesuchristi millessimo CLIIII, regnique Lodocici iunioris anno XVIII.		La qual cosa va ser feta en les nones de febrer de l'any de l'Enarnació de Nostre Senyor Jesucrist mil·lèsim centèsim quinquagèsim quart. I l'any divuitè del regnat de Lluís el jove.
LES SIGNATURES Sig+num Raimundi, comes. Sig+num Ildefonsi regis Aragonis, comitis Barchinone, et marchionis Provincie. Sig+num Guillemi Montispesulani. Sig+num Guillelmi Raimundi. Sig+num Bernardi de BelloLoco. Sig+num Guillelmi de Castelvel. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Arberti de Castelvel. Sig+num Pontii, scribe, qui hoc scripsit suprapositis literis in linea II et XII.		Signe de Ramon, comte. Signe d'Alfons rei d'Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença Signe de Guillem de Montpeller. Signe de Guillem Ramon. Signe de Bernat de Bell·lloc. Signe de Guillem de Castelvell. Signe de Guillem de Puig-alt. Signe d'Albert de Castellvell. Signe de Ponç, escrivà que va escriure aquestes coses amb lletres superposades a les línies segona i dotzena.
Aquesta signatura del Rei Alfons i el Cast va ser afegida desprès, ja fos a la còpia del segle XIV, que és la més antiga que es conserva o al mateix original, anys després amb la finalitat de ratificar-ne la validesa. Aquest grup de personatges actuaven com a testimonis i són gent de l'entorn del comte i són coneguts senyors feudals. El més important de tots ells és el que apareix últim: Albert de Castellvell. Aquest personatge va participar activament en la conquesta del territori i desprès va participar en l'organització del Camp de Tarragona i va actuar com a representant del comte. Era un personatge segurament molt influent de la família dels Castellvell, procedent de la Catalunya Vella, que van intervenir en la marca -frontera- del Penedès, al Priorat i a les muntanyes de Prades. Quan l'escrivà es referia al final de la carta a lletres superposades indica rectificacions que s'han fet sobre el redactat esmentat errors o afegint informació

Una de les confusions que hi hagut habitualment amb aquesta carta de població ha estat la data en què va ser signada, ja que està datada en les nones de febrer de l’any de l’Encarnació de Nostre Senyor Jesucrist de 1154, que traduït a la datació segons el calendari actual seria el 5 de febrer de 1155.

ANY 1154 o 1155

Durant l’Edat Mitjana es van utilitzar diferents calendaris. Un dels habituals era el calendari de l’Encarnació de Jesucrist en lloc de l’actual que va de gener a desembre. En el calendari de l’Encarnació l’any començava el 25 de març –Mare de Déu de març– 9 mesos abans del naixement de Crist i això suposava que les dates entre l’1 de gener i el 25 de març corresponien a l’any anterior.



LES NONES

Durant l’Edat Mitjana no es comptaven els dies com en l’actualitat. A cada mes hi havia tres dies especials: les calendes (el primer dia del mes), les nones (els dies 5 o 7 segons el mes) i els idus (dies 13 o 15 segons els mesos). Aquests dies dividien el mes en tres parts: de les calendes a les nones, de les nones als idus i dels idus a les calendes del mes següent. Per a referir-se a qualsevol dia que no fos calendes, nones o idus es comptava el nombre de dies que faltaven per al dia següent especial.

EL REI LLUÍS

La segona data que apareix fa referència al monarca francès Lluís el Jove, ja que tot i la seva independència pràctica, fins el 1258, els comtats catalans van estar vinculats, legalment, a la monarquia veïna.

LA SIGNATURA

La signatura consistia en posar un símbol en forma de creu i quatre punts amb el nom del firmant a continuació. Si aquest sabia escriure ell mateix ho escrivia i si no en sabia ho feia l’escrivà i després l’altre ho rubricava marcant un dels quatre punts.