Commemoració
El 2018 serà l’Any Cardenal Vidal i Barraquer
Enguany es compleixen dues fites importants: per un costat, el 150 aniversari del seu naixement i per altre, 75 anys de la seva mort a Suïssa
La junta de govern local ha acordat que l’any 2018 sigui considerat l’Any Cardenal Vidal i Barraquer i que es programin diferents accions per tal de posar en valor la seva tasca. La major part de les activitats es concentraran principalment durant el darrer quadrimestre de l’any, tot i que també se’n programaran durant la resta de l’any.
Aquest 2018 es compliran dues fites importants: el 3 d’octubre farà 150 anys del naixement del cardenal a Cambrils i el 13 de setembre en farà 75 anys de la seva mort a Friburg (Suïssa). L’Ajuntament de Cambrils creu que aquest doble aniversari és el moment oportú per fer un nou reconeixement a la persona i a la figura de Francesc d’Assís Vidal i Barraquer i posar en valor la tasca que va desenvolupar en vida així com el seu pensament i llegat, que va més enllà de la funció pastoral duta a terme com a home de l’Església.
Per tal d’elaborar la programació i implicar totes les parts públiques i privades vinculades a la figura del cardenal, l’Ajuntament ha creat una Comissió Organitzadora i ha nomenat a Josep M. Panicello Hernández, que fou alcalde de Cambrils i Diputat-president de la Comissió de Cultura de la Diputació de Tarragona, com a comissionat de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer per acord unànime de tots els membres de la comissió.
Les persones que es vulguin posar en contacte amb la comissió poden escriure al correu electrònic anycardenal2018@cambrils.cat.
La comissió està formada per Camí Mendoza Mercè, alcaldessa; Josep Lluís Abella, regidor de Cultura i Festes; Manel Tarés Lagunas, historiador especialista en el segle XVIII; Joan M Quijada Bosch, tècnic de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona; Manuel M. Fuentes i Gasó, director de l'arxiu; Josep Maria Panicello, alcalde de Cambrils del 1987 al 1991 i del 1995 al 1997; Ramon Ortiga Sabaté i Josep Pedrell Font, del Centre d’Estudis Cambrilencs; Francesc Vidal i Barraquer, en representació de la família; Pere Navarro Gómez, professor de la Universitat Rovira i Virgili; Margarita Mauri, del Departament de Filosofia Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona; Gemma Massagué Casas, tècnica de Cultura; Pedro Otiña Hermoso, arxiver Municipal de Cambrils; Gerard Martí Estrada, director del Museu d’Història; i Aina Carod Requesens, cap de Gabinet d’Alcaldia.
L’Ajuntament crearà un logo que s’aplicarà a tota la informació i actes que es desenvolupin durant l’Any Cardenal Vidal i Barraquer i que servirà com element identificador. A més, realitzarà les accions necessàries de difusió per donar a conèixer a la ciutadania i a totes les entitats i institucions la realització de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer per tal de crear sinergies i assolir el grau més elevat de participació en tots els esdeveniments programats.
Reconeixements anteriors
El Cardenal Vidal i Barraquer és des de fa anys reconegut per l’Ajuntament de Cambrils. El 8 de novembre de 1959 el Ple de l'Ajuntament de Cambrils el va nomenar Fill Il·lustre de la Vila i el 5 de desembre del 2017 el va nomenar Fill Predilecte en base al nou Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Cambrils per la seva trajectòria a favor de la pau i per la dignitat amb què va exercir els seus càrrecs fins a la seva mort a l’exili.
Per altra banda, Cambrils ha impulsat elements que han reconegut la seva vàlua al llarg de la història. Un dels més destacats és el Monument al Cardenal Vidal i Barraquer, que es va executarper acord del Ple del dia 12 de febrer de 1976. El monument instal·lat a la plaça de la Parròquia de Santa Maria va ser encarregat a l'escultor Ramon Ferran i es va inaugurar el dia 15 de maig de 1978, coincidint amb el retorn de les despulles del Cardenal a Cambrils. D’altra banda, el bust del Cardenal Vidal i Barraquer presideix la Sala de Plens de l'Ajuntament de Cambrils i hi ha un carrer amb el seu nom.
L’Apunt
Biografia
Francesc d’Assís Vidal i Barraquer va néixer a Cambrils el dia 3 d’octubre de 1868. Va ser batejat dos dies des desprès a la Parròquia de Santa Maria. A punt de complir els dotze anys és internat al col·legi dels jesuïtes a Manresa. L’any 1881 va perdre la seva mare i cinc anys desprès traspassava el seu pare, Francesc Vidal i Gimbernat. Va ser un alumne brillant i l’any 1893 es va llicenciar en Dret amb la màxima qualificació.
L’any 1895 inicia els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i dos anys desprès passa a la Universitat Pontifícia de Tarragona. El 17 de setembre de 1899 va ser ordenat prevere per l’Arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera. Mossèn Francesc, aleshores, va escollir la capella de les religioses del Sagrat Cor, a Sarrià, on vivia la seva germana Paula, per celebrar la seva primera missa (21 de setembre de 1899).
Tot seguit es va graduar en teologia i l’any 1900 aconseguí el grau de doctor en dret civil i canònic amb la tesi El derecho de la guerra en Roma. La gran formació que tenia en el camp del dret va motivar que fos cridat a prestar serveis a la cúria de Tarragona. Primerament com a fiscal substitut del tribunal eclesiàstic (novembre de 1900), seguidament com a provisor i finalment com vicari general interí. L’any 1907 va opositar a una canongia de la seu metropolitana i l’any 1910 va ser promogut a canonge-arxiprest del Capítol de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona. L’any següent, en morir l’arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera fou nomenat Vicari capitular i l’any 1913 va ser preconitzat bisbe de Pentacòmia i administrador apostòlic de Solsona pel Papa Pius X, el 10 de novembre El 26 d’abril de 1914 fou consagrat bisbe a Tarragona i celebrar el primer pontifical a l’Ermita de la Mare de Déu del Camí el 2 de maig. Des del mateix any és senador per l’Arquebisbat de Tarragona i per dret propi des del 1919 fins el 1923.
El 4 de desembre de 1919 pren possessió de l’arquebisbat de Tarragona i tres anys desprès participa al conclave en què és elegit el papa Pius XI. Amb l’arribada de la República, l’any 1931, acata el nou règim republicà i s’entrevista amb Macià i el president de la República Alcalà Zamora a Madrid.
Va ser perseguit durant la Guerra Civil i obligat a exiliar-se, primer a Itàlia i després a Suïssa, des d’on va intentar intercedir entre les parts per a la resolució del conflicte bèl·lic. Va morir a Friburg (Suïssa) el 13 de setembre de 1943.