Una primera iniciativa de repoblament la va prendre, el 1118, Ramon Berenguer III que va donar la ciutat de Tarragona i el territori del Camp al bisbe de Barcelona Oleguer. Nomenat arquebisbe, va intentar la colonització de la ciutat i del Camp de Tarragona, com també l'organització de l'arxidiòcesi, però sembla que no va ser possible, així que el 1128, l'arquebisbe Oleguer va decidir atorgar amplis poders civils a un cavaller normand anomenat Robert Bordet d'Aguiló, que va ser nomenat príncep de Tarragona. De totes maneres, no podem pensar en la tesi que tradicionalment s'ha defensat, que el Camp de Tarragona va romandre sempre erm i que no es va iniciar el poblament fins a meitat del segle XII amb les conquestes als musulmans de Tortosa (1148) i Siurana (1153). Aquestes tesis es fonamenten només en la documentació escrita que era potestat dels nobles que esdevenien senyors feudals. Les noves investigacions i els jaciments arqueològics de l'època ens aporten una nova visió que ens parla de colons que ja vivien al territori i que van precedir a la feudalització, però que no en va quedar constància escrita. A Cambrils, la mateixa carta de població del 1155 revela l'existència d'un poblament arrelat amb anterioritat a la carta de població, del qual es desconeixen, però, en gran part les característiques dels seus assentaments, la seva estructura social o la seva procedència.
	Sigui com sigui, l'arquebisbe Oleguer va morir el 1137 sense haver residit a Tarragona, on només va estar circumstancialment. Després de set anys sense poder eclesial, el 1144 el nou arquebisbe Gregori va tenir un discret mandat de dos anys i va ser l'arquebisbe Bernat Tort qui va emprendre de manera decidida l'organització del territori i de la ciutat, fins aleshores deixat en mans del príncep Robert que ja havia tingut enfrontaments amb el bisbe Oleguer i que cada cop havia assumit més poder. El mateix comte Ramon Berenguer IV, arran de la pugna entre l'arquebisbe i el príncep, va intervenir en el Camp de Tarragona on va esdevenir sobirà i on després de les diverses batalles per conquerir el territori també adjudicava senyories a destacats militars que havien intervingut en elles, com a reconeixements als seus serveis. Així la senyoria va tenir formes diferents al Camp, alguns llocs eren alou –plena propietat– de l'Església i en altres llocs eren compartides entre un senyor i l'arquebisbat.
	En aquest sentit, el 3 de setembre de 1152 trobem una primera donació del lloc de Cambrils, atorgada per Ramon Berenguer IV a favor de Ponç de Regomir. Aquesta donació tenia l'aprovació del príncep Robert, de Guillem d'Aguiló i de l'arquebisbe Bernat Tort, i el que es pretenia era que el senyor que rebia el territori s'encarregués de posar-lo en funcionament buscant gent que hi treballés, establint els drets i deures d'aquests habitants i construint-hi una torre i fortalesa de defensa i refugi.
	Només dos anys més tard, però, el 14 de setembre de 1154, trobem una nova donació de la vila de Cambrils atorgada pel príncep Robert d'Aguiló, a Bertran, per repoblar-la. L'explicació que podem trobar a aquestes dues donacions tan properes en el temps podria ser que no es tractava de donacions de territori sinó d'una senyoria compartida. És a dir, un seguit de donacions no sobre el terme sinó dels diferents drets sobre aquest. També podria ser, però, que senzillament el territori s'està reorganitzant i algunes iniciatives no tiren endavant i cal buscar-ne de noves.
	Uns mesos després, el 5 de febrer de 1155, trobem la carta de població atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, als habitants de Cambrils, on donant moltes facilitats per la gent que vingui de fora a poblar el terme, els concedeix la lliure propietat de cases i terres. En aquest sentit, Cambrils és una excepció dins del Camp de Tarragona perquè el comte de Barcelona i l'arquebisbe comparteixen la senyoria, a diferència de les poblacions veïnes que estan només sota la jurisdicció de l'arquebisbe Bernat Tort.
	Dues dècades més tard, el desembre de 1178 trobem una nova carta de població atorgada pel rei Alfons I als habitants de Cambrils. Els fa donació del terme que limita, a llevant, amb els termes de Guillem de Fortuny i Ramon dels Arcs; a migdia, amb el mar; a ponent, amb la riera de Riudecanyes, i a tramuntana, amb el terme d'Escornalbou i amb el terme d'Alforja.
	El mateix rei Alfons I farà donació, el gener de 1184, del lloc de Cambrils a favor de Berenguer de Cambrils i la seva descendència, per fortificar-lo i repoblar-lo. És una donació semblant a la feta l'any 1152 a Ponç de Regomir. El rei concedeix també a Berenguer una participació en el domini senyorial del lloc i Berenguer es compromet a bastir-hi una torre. També li fa donació, en alou i sota la seva fidelitat, de totes les terres del seu terme, i el rei es reserva mitja dominicatura –propietat senyorial– a la part de Riudecanyes, així com una quarta part dels beneficis de la justícia, dels forns, dels mercats, dels impostos sobre mercaderies i de la cacera. La nissaga dels Cambrils van posseir la castlania –òrgan de govern i gestió del territori– fins a principis del segle XIII i després va passar a altres castlans.

FONT I RIUS, Josep Maria. Cartas de población y franquicia de Cataluña. CSIC. Barcelona-Madrid, 1969-1983
MARISTANY, Carles. Senyoria i població al Camp de Tarragona: la vila de Cambrils (segles XII-XVII). Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1986.
MARTÍ ESTRADA, Ignasi. Cambrils. Col·lecció “La Creu de Terme”. Cossètania Edicions. Valls, 2004
PLADEVALL I FONT, Antoni. Catalunya romànica, vol. XXI. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1995
SALCEDA CASTELLS, Josep. Quaranta anys d’Estampes Cambrilenques, vol. I. Edicions El Mèdol. Tarragona, 1998
SALRACH, Josep Maria. Història de Catalunya, vol. II. Edicions 62. Barcelona, 1987

Assessorament històric:
ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS