El periodista cambrilenc Francesc Joan Matas va presentar, ahir al vespre al Centre Cultural, el seu darrer llibre titulat “Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig. Trenta-cinc anys als cims més alts de la Terra sense oxigen addicional”. A la presentació va estar acompanyat pel protagonista del llibre –l'alpinista tarragoní Òscar Cadiach– i el regidor de Cultura, Lluís Abella. L'acte estava emmarcat en la programació de Dies de Llibres del Departament de Cultura i en el Campus Extens de la URV a Cambrils.

Primer alpinista català en assolir els 14 cims de més de 8.000 metres sense oxigen

Òscar Cadiach i Puig s’ha convertit en el primer alpinista català a assolir els 14 cims de més de 8.000 metres de la Terra, sense l’ajut d’oxigen addicional, després de l’ascensió del Broad Peak principal el 27 de juliol de 2017. Aquest llibre, acompanyat de magnífiques fotografies, és testimoni de les grans aventures del muntanyenc tarragoní (1952) als gegants de l’Himàlaia. Des de la seva primera gran conquesta, el Nanga Parbat (1984), on va fer una variant en la travessa del Rupal cap al Diamir, Cadiach ha protagonitzat destacades gestes: fou el primer occidental a escalar la cara NNW de l’Everest i el segon esgraó en lliure (1985); i obrí noves rutes al Broad Peak Central, la Fem Tarragona per la vessant del Xinjiang xinès (1992), i al Cho Oyu, la Free Tibet, per l’aresta NNW (1996). El 2012 inicià la cursa per culminar els sis darrers vuitmils que li faltaven: l’Annapurna, el Dhaulagiri, el K2 —els tres aconseguits aquell mateix any—, el G-I, el Kangchenjunga (tots dos el 2013) i el Broad Peak (2017), que coronà després de quatre expedicions consecutives. És guia d’alta muntanya UIAGM i tècnic superior d’Esport en l’especialitat de Muntanya. Té la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

El juliol de l'any passat va culminar l'últim cim

Segons va explicar Francesc Joan a revistacambrils.cat, el llibre va sorgir arrel d'una relació d'amistat que mantenien des de feia anys i també perquè el periodista cambrilenc feia temps que seguia les expedicions de Cadiach des de les pàgines del Diari de Tarragona –on treballa actualment–. “Pels Nadals de l'any 2013, em va fer una trucada i xerrant xerrant em va explicar que l'editorial Cossetània li anava al darrere per fer un llibre. Aleshores només li faltava fer un cim –el Broad Peak– i va pensar que a mi em faria gràcia fer-ho. De fet, sent el primer català en aconseguir els 14 cims de més de 8.000 metres i sent un esportista top de casa nostra, no m'ho vaig pensar dues vegades. Vam començar a treballar amb la idea que ell marxava la primavera següent –la de 2014– per fer l'últim cim. Per tant, només ens quedava l'últim capítol per completar el llibre. El 2014 es va quedar a 22 metres de desnivell del cim, va haver de donar la volta i es va quedar sense possibilitats de fer un altre atac. El 2015 i 2016 per mal temps tampoc ho va poder fer i fins al juliol de l'any passat no ho va aconseguir, per tant, era el quart intent. El llibre va estar esperant tot aquest temps”.

Tal com ha explicat Joan, el llibre s'estructura en capítols que funcionen de forma independents i, en cadascun s'explica la muntanya, però no només aquelles vegades que va fer el cim. “És adir, hi ha muntanyes que les va aconseguir a la primera i ja no hi ha tornat més i d'altres com el Broad Peak, el Kangchenjunga o l'Everest que hi ha anat fins a quatre vegades. Hi ha muntanyes en les què potser la part més maca d'explicar o la més aventurera no és la que va aconseguir fer el cim, per tant, no només hi ha els cims aconseguits sinó també d'altres expedicions, sempre buscant l'anècdota o mirant la història més atractiva que pugui enganxar al lector”.

"Ell sempre parla de moments dolços en les expedicions i d'altres molt tristos i amargs"

Al muntanyisme es viuen moments de tota mena que també queden reflectits al llibre de Francesc Joan. Segons ha comentat a revistacambrils.cat, “ell sempre parla que té moments dolços en les expedicions –per exemple quan fa el cim és una descàrrega d'adrenalina brutal– i d'altres que ha tingut moments molt tristos i amargs com quan va perdre dos companys a la muntanya directament. Un d'ells se li va morir als braços –Manel de la Mata al k2– i al Kangchenjunga quan un altre company rellisca i mor. Són moments molt durs. O també al Kangchenjunga té una història molt crua quan va estar set aïllat en una tenda de campanya a 7.500 metres; el va atrapar un huracà i la tenda se li va convertir en un iglú. Ha viscut moments molt magres, però és una persona que té molt de cap i seny i potser si no hagués tingut aquest seny potser no estaria viu perquè hi ha molts accidents a la muntanya i sap quan s'ha de donar la volta. Ell sempre diu que el primer són les persones; les muntanyes sempre estan allà per tornar-hi”.

El periodista cambrilenc defineix a Òscar Cadiach com “una persona aparentment freda, però després quan el coneixes és molt humana i té un gran cor. Quan ha hagut de renunciar a cims per ajudar a alguna persona que estava en perill ho ha fet. Al muntanyisme hi ha molta solidaritat”.