La sala d'actes del Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la presentació de "Els fets de l'1 d'octubre", un llibre que conté, casualment, 155 fotografies realitzades per quatre fotògrafs de premsa ( Edu Bayer, Santi Iglesias, Toni Prim i Tjerk Van der Meulen) el dia 1 d'octubre de 2017 i uns quants textos que les acompanyen, a càrrec de Jaume Barrull Castellví, Anna Gabriel, Gemma Garcia, Jordi Graupera i Maria Vila. El text introductori ha anat a càrrec del cambrilenc Josep-Lluís Carod-Rovira, que ahir era el convidat a la presentació del llibre a Cambrils en un acte organitzat per l'ANC Cambrils. Precisament el coordinador de l'ANC Cambrils, Albert Oller, va ser l'encarregat d'obrir l'acte i fer les presentacions de la resta de ponents. A continuació va ser l'alcaldessa, Camí Mendoza, qui va llegir un escrit referent a l'1 d'octubre, "un dia que no oblidarem mai". L'alcaldessa va aprofitar aquesta intervenció per a donar les gràcies a totes les persones que van tenir un paper destacat en l'organització del referèndum i, també a totes les persones que hi van participar, "els hi dono les gràcies i estic molt orgullosa de Cambrils". Camí Mendoza també va tenir un record pels presos polítics "que estan a la presó per aquests fets. El nostre únic objectiu és ser un poble lliure".

Tot seguit va intervenir Carme Vidal Huguet, de Pagès editors, l'editorial que ha fet el llibre, que va fer referència a les imatges d'aquella jornada, "l'endemà es van fer més colpidores ja que l'1 d'octubre no les havíem pogut retenir". Vidal també va dir que "vam voler fer un llibre del que havia passat no tant pel que ens havien fet, que també, sinó pel que havíem fet nosaltres". Aquest llibre va sortir al carrer a finals del mes de gener i ja va per la tercera edició "amb tiratges llargs", segons va precisar l'editora.

Josep-lluís Carod-Rovira: "Aixecar barreres de l'autopista és comparable amb el que va viure Cambrils aquest estiu?"

Josep-Lluís Carod-Rovira es va referir a l'1 d'octubre com la data més important des de la batalla d'Almansa fins ara, "què va passar l'1 d'octubre? doncs que es va fer un referèndum legal per a l'autodeterminació per primera vegada a la història". Carod va explicar detalls de com es va gestar la logística del referèndum, que a cada població va tenir les seves particularitats amb el repartiment clandestí d'urnes i els diferents amagatalls que es van fer servir, "tot plegat serviria com a guió d'una gran pel·lícula". Per contra, "també vam veure funcionaris uniformats com destrossaven col·legis electorals i pegaven a la gent". Carod va destacar la determinació de la gent que quan es comentava que venia la policia i la Guàrdia Civil, tornaven als centres de votació a defensar-los en comptes d'anar-se'n, "la solidaritat de la gent va ser extraordinària. A banda, molta de la gent que defensava els col·legis parlava castellà, cosa que a Madrid volen obviar. Aquí no tenim un problema d'identitat, tenim un problema de sobirania".

L'exconseller en cap de la Generalitat també es va referir a les lliçons que hem après arran de l'1 d'octubre, "hem d'extreure les experiències positives i hem de reconèixer altres coses que no es van fer prou bé. Vam fer curt menystenint la capacitat de violència d'Espanya. No ens acabàvem de creure que Espanya reaccionés d'una forma tan bèstia. Per una altra banda, vam anar molt refiats pensant que Europa reaccionaria, tot i que ara està reaccionant poc a poc. Tot plegat, al final hem descobert que la llei són ells". Carod també es va referir a la qualificació de terrorisme que s'està aplicant a les accions dels CDR, "aixecar barreres de l'autopista és comparable amb el que va viure Cambrils aquest estiu?". A banda, també es va preguntar on són ara els demòcrates espanyols, "aquells que es manifestaven per la llibertat de pobles com més lluny millor però que callen en el cas del poble català".

Carod va llegir un petit fragment del llibre per acabar dient que "un poble així no és que es mereixi més llibertat, se la mereix tota". A partir d'aquest moment es va obrir un torn de paraula entre els assistents en el que es va debatre l'actual situació política. Josep-Lluís Carod-Rovira va deixar clara la seva postura, "en primer lloc recuperar el govern de la Generalitat, a continuació treure els presos de les presons i que retornin els exiliats i, posteriorment, fer un referèndum vinculant que s'hauria de fer amb la mediació internacional". Carod també va manifestar que cal gent que lideri tot això amb sentit d'estat, "a vegades anem massa perduts i això ja va passar l'any 1931 amb la proclamació de la República a Catalunya per part de Francesc Macià, per exemple".