La comunitat gitana de Cambrils va celebrar, ahir, el Dia Internacional del Poble Gitano que es va commemorar el passat 8 d'abril. Una celebració que, des de 1971 té lloc a diferents països i que és un reconeixement a la història, a la llengua i a la cultura del poble gitano. Per començar, l'Ajuntament de Cambrils va oferir una recepció institucional a la sala de plens, presidida per l'alcaldessa de Cambrils –Camí Mendoza–, acompanyada de bona part dels regidors del consistori cambrilenc. L'alcaldessa va adreçar unes paraules a tots els presents, en les què va destacar que “el poble gitano ha estat establert a Catalunya des de fa més de 600 anys; 600 anys patint i lluitant al nostre costat pels vostres drets, però també pels nostres. Per la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions i institucions que també són vostres. Cambrils és i sempre serà un poble d'acollida, obert a tothom. La diversitat i el respecte formen part de la nostra manera de ser, per això hem d'evitar qualsevol tipus de discriminació”.

Establerts a Cambrils des dels anys 60 del segle XX

"Hem parlat amb el senyor Carmelo Carmona Muñoz –fill de la Filomena i l'Antonio– que ens ha explicat que, quan va arribar als anys 60 del segle XX, no hi havia cap altra família gitana establerta aquí"

A continuació va ser el torn del regidor de Benestar Social –Josep Maria Vallès– qui va fer un breu repàs històric de la presència gitana a Cambrils. Segons va dir, “sabem ben poc de la presència de la comunitat gitana a Cambrils. L'any 1729, Felip V ampliava les localitats autoritzades a rebre-hi els gitanos, entre aquestes Cambrils. Hem parlat amb el senyor Carmelo Carmona Muñoz –fill de la Filomena i l'Antonio– que ens ha explicat que, quan va arribar als anys 60 del segle XX, no hi havia cap altra família gitana establerta aquí. Així, arribats d'Andalusia, l'Antonio, la seva dona i els seus fills es van establir al seu Cambrils, primer en una masia i després al barri de Nou Cambrils. Després d'ells arribaren d'altres parents i més tard d'altres famílies gitanes vingudes d'Extremadura que, sobretot es van anar establir al Barri Antic i del Nou Cambrils”.

Perseguits i exterminats arreu d'Europa

L'acte va seguir amb la intervenció del coordinador de l’església evangèlica de Filadèlfia de Catalunya –Jesús Gabarri– qui va fer una àmplia explicació històrica sobre la persecució que ha patit el poble gitano al llarg de la història: “el 8 d'abril se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano en record del congrés mundial dels gitanos que es va celebrar a Londres el 8 d'abril de 1971, on es va establir aquest dia, la bandera i l'himne del poble gitano. La realitat del que ha passat el nostre

"A tots els països hi va haver persecució contra els gitanos, però la pitjor, es va produir a Espanya sota el regnat dels Reis Catòlics"

poble és que hem estat discriminats en totes les parts del món a l'igual que el poble jueu. Vam ser perseguits arreu d'Europa: expulsats de París l'any 1439; expulsats de Suïssa l'any 1427; expulsats d'Alemanya l'any 1500; expulsats d'Anglaterra l'any 1514... A tots els països hi va haver persecució contra els gitanos, però la pitjor, es va produir a Espanya sota el regnat dels Reis Catòlics –exceptuant el que va passar el nostre poble amb els nazis–. Els Reis Catòlics van fer un decret contra els gitanos que buscava la seva desaparició i es va intentar el seu desterrament. Durant la Inquisició, Tomàs de Torquemada va enviar a la foguera a jueus i gitanos per heretges i moltes gitanes van ser cremades vives a la foguera perquè 'deien la bonaventura'”. Segons va explicar Gabarri, al llarg de la història, s'ha intentat eliminar la població gitana. Especialment dur va ser l'episodi durant el nazisme i els camps d'extermini on, oficialment, van morir més de 600.000 gitanos, tot i que d'altres xifres parlen d'un milió o milió i mig de persones.

Homenatge a diversos membres de la comunitat

Finalment va ser el torn del president de l'Associació Cultural Gitana de Cambrils –Abraham Campos– qui va agrair la recepció de l'Ajuntament. També va anomenar a diversos membres de la comunitat que van ser homenatjats: Maria Santiago, Antonio Gabarri –president de l'Associació de Gitanos de Reus–, Francisco Ferreras –delegat de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) a Tarragona– i José Campos.

Per cloure l'acte a la sala de plens es va fer la projecció d'un muntatge audiovisual i fotogràfic amb les imatges fetes per Jordi Tremosa extretes de la seva exposició “Orgullo gitano”.

"Cerimònia del riu" a la font del parc del Pescador

Després, tots els assistents a l'acte es van desplaçar a la font del parc del Pescador per dur a terme l'anomenada “Cerimònia del riu”. Aquesta cerimònia se celebra a tot el món i consisteix en llençar pètals de flors a l’aigua com a símbol de llibertat i en record a les víctimes dels atacs xenòfobs i racistes, especialment durant l'holocaust nazi. El riu representa la història d’un poble sense pàtria que flueix entre el diferents països.