La Biblioteca Municipal va acollir, ahir la tarda, una tertúlia sobre ciència ficció titulada “Llibres a les estrelles”. Presentada per la bibliotecària –Rosana Andreu– i emmarcada en la programació de Dies de Llibres, la sessió va anar a càrrec del cambrilenc Alexander Paéz –traductor del llibre “El largo viaje a un pequeño planeta iracundo” de Becky Chambers– i del seu editor, Christian Rodríguez de l'editorial Insólita Editorial.

Tal com va comentar Páez a revistacambrils.cat, l'objectiu de la xerrada era desmuntar mites i clixés sobre la ciència ficció, sobretot aquells negatius. “Hi ha gent que es pensa que és un ciència física, molt complicada, interestel·lar, però el que volem fer veure és que pot ser una ciència social, una ciència natural. És a dir, posar els personatges com en una sitcom, però ubicar-los en una nau espacial; la nau un escenari més com podria ser una oficina o un pis d'estudiants”. Durant la tertúlia, ambdós es van nodrir del llibre “El largo viaje a un pequeño planeta iracundo” com a exemple d'una ciència ficció “diferent” i que “ha canviat molt avui en dia”. Segons Páez, “hi ha molta ciència ficció escrita per dones que vol canviar l'statu quo de la ciència ficció, sobretot a Estats Units o Anglaterra; a Espanya encara està costant molt. Hi ha molt per descobrir”.

Per altra banda, tal com va apuntar el cambrilenc, “la ciència ficció té una cosa molt curiosa que és que té un grup de fans i de lectors, molt dur. A Espanya n'hi ha uns 600 que ho compren tot i ho llegeixen tot; aproximadament el doble –uns 1.200– són lectors esporàdics i uns d'altres casuals que hi cauen de tant en tant. És un gènere minoritari perquè està mal vist perquè la gent pensa en plats voltadors, coses molt juvenils, infantils.. Però, per exemple, l'obra de Frankenstein és ciència ficció. Es pensa que la ciència ficció és la literatura dels frikis i no ho és, les grans obres de literatura acostumen a ser ciència ficció o fan servir la ciència ficció com a eina. Volem treure-li la part negativa perquè és una literatura com qualsevol altra. A més és més fàcil analitzar diferents problemes socials quan ho poses en un escenari de ciència ficció”.