Àngel Rodríguez Vilagran –nascut a la localitat gironina de Salt, però estiuejant de Cambrils des de que va néixer i amb vincles cambrilencs– ha presentat, recentment, el llibre "Maria trenta-un santuaris" –editat per l'editorial Claret– que repassa les advocacions marianes de les diòcesis amb seu a Catalunya. Al llarg de 146 pàgines podem conèixer les dades principals, la història, llegendes, tradicions i curiositats de cada un d’elles així com les imatges i els goigs. Són imatges que tant es veneren en el propi santuari que tenen dedicat, com en catedrals o esglésies. A tall d’exemple, hi ha les advocacions de la Mare de Déu del Camí (Cambrils), dels Àngels (Sant Martí Vell), el Blau (Lleida), la Cinta (Tortosa), Mercè (Barcelona), Meritxell (Canillo, Andorra), la Misericòrdia (Reus), Montgrony (Gombrèn), Montserrat (Monistrol), Puiggraciós (Figaró-Montmany) o Queralt (la Valldan-Berga) d’entre d'altres. Com escriu el seu autor en la introducció: “Moltes persones que no tenen una pràctica de missa dominical converteixen aquests llocs de culte com en la “seva parròquia”, esdevenint l’únic enllaç que tenen amb l’Església.

"Els cambrilencs s'estimen tant la seva Mare de Déu que no dubten en considerar-la filla predilecta"

En l'apartat dedicat a la Mare de Déu del Camí de Cambrils –pertanyent a l'Arxidiòcesi de Tarragona–, Àngel Rodríguez Vilagran hi dedica el següent comentari: "Els cambrilencs s’estimen tant la seva Mare de Déu que en el text de la Visita Espiritual no dubten en considerar-la filla predilecta: “Cambrilenca de tota la vida, de mirada més ampla que la mar, oasi enmig dels neguits i treballs, coneixedora dels nostres apassionaments i projectes, sosteniu-nos davant les embranzides del vent i les onades i allibereu-nos del mal”.

Conta la llegenda fundacional que la primitiva imatge es va trobar sota d’una palmera a la finca d’un senyor de cognom Taulet. No ha d’estranyar per tant, veure aquests arbres al parc del voltant del temple, possiblement com a homenatge. Des d’aquell moment es va decidir erigir un petit santuari perquè rebés culte. No es coneix la data exacta de la “troballa”, però sí el primer document, que és de l’11 d’abril de 1205. Es tracta d’una donació d’una feligresa de Reus. No seria l’única que rebria al llarg de la història. Com a exemples la que va fer el 1214 l’arquebisbe de Tarragona Ramon de Rocabertí, i la del 1365, que corresponia al propi rei Pere III el Cerimoniós. Aquesta última ens dóna la idea que la devoció al Camí era molt extensa i no corresponia només a les comarques tarragonines.

També s’explica que el rei Jaume I el conqueridor va visitar el santuari el 1229 abans que les seves tropes embarquessin des de Cambrils, Salou i Tarragona, rumb a la conquesta de Mallorca. Fins i tot va instituir-hi unes rendes.

L’actual edifici va ser inaugurat el 1783 i fou costejat per aportacions populars. Al costat hi ha una torre de defensa documentada al segle XIV però que podria tenir un origen més antic. També podem veure una cripta (el que queda de l’antic santuari) que serveix com a lloc de concerts i altres mostres culturals.

La imatge actual de la Mare de Déu és de l’any 1939, obra de Claudi Rius. Hi confien els mariners i pescadors cambrilencs quan es troben enmig de les turbulències del mar: “La terra t'és agraïda,/ el mar et diu els secrets. / Si mai el vent t'escabella/una Reina et fa l'endreç”. (Ramon Muntanyola i Llorach). Ha estat també invocada pel benefici de la pluja els anys 1633 i 1897 amb resultats satisfactoris.

Un dels devots il·lustres fou el cambrilenc Francesc Vidal i Barraquer que va arribar a ser cardenal i arquebisbe de Tarragona del 1919 al 1943. El 1913, quan fou ordenat bisbe de Solsona, va celebrar-hi la primera missa en senyal d’agraïment.

Molts conciutadans que tenen Cambrils com a segona residència o turistes habituals senten aquesta advocació com a seva.

S’hi celebra missa setmanal i també tots els festius. L’aplec és el 8 de setembre. Aquest dia és festa a Cambrils en homenatge a la seva patrona. Des de l’any 1993, es decidí celebrar-la cada deu anys de forma extraordinària.

El santuari és situat al seu pas per l’antiga Via Augusta, l’actual N-340. L’origen del nom de l’advocació li ve precisament per trobar-se en aquest “camí” històric, tot i que des de fa uns anys s’inaugurés una autovia fora del casc urbà".

Àngel Rodríguez Vilagran, és doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació i llicenciat en Ciències Religioses. Altres llibres dedicats a Maria del mateix autor són Maria als santuaris del Bisbat de Girona i Jardín de Maria, aquest últim junt amb l’historiador Pep Vila. Aquest darrer llibre és prologat pel professor de bíblia, el claretià P. Anton-Maria Vilarrubias.