El Museu Molí de les Tres Eres va acollir, ahir al vespre, la primera activitat del Festival Tarraco Viva a Cambrils. L'arqueòloga cambrilenca Laura Brício va ser l'encarregada d'oferir la xerrada “Alimentació a l'antiguitat. Recerca multidisciplinar”, també inclosa en el cicle Veus Cambrilenques i dins de les activitats de l'Antena del Coneixement de la URV. Aquesta temàtica també anava en sintonia amb el lema de l’edició d’enguany del Festival: ‘Esport i cultura al Mediterrani clàssic’, un programa marcat per la celebració dels Jocs Mediterranis a Tarragona.

Laura Brício forma part del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV. Segons va explicar a revistacambrils.cat, “la meva recerca se centra sobretot en l'època protohistòrica, un període que abastaria el primer mil·lenni abans de la nostra era. Això engloba la primera Edat de Ferro, època ibèrica i romanització. Parlaré de l'alimentació, però no parlaré de gastronomia, ni de plats ni receptari. Parlaré de la recerca multidisciplinar, és a dir, com arribem a saber quin tipus d'alimentació hi ha; quines tècniques utilitzem en arqueologia, com arribem a saber-ho i quins resultats hem obtingut fins ara”.

Transport i comerç de productes alimentaris per la Mediterrània

L'arqueòloga va explicar les quatre cultures que engloben la protohistòria: els fenicis-púnics (l'actual Líban) que era un poble colonitzador i comerciant per la zona del Mediterrani; els grecs que també eren colonitzadors, que seguien les mateixes rutes que els fenicis i que es repartien els territoris; els ibers que ocupaven la franja mediterrània de la Península Ibèrica i els romans que van prendre el relleu dels púnics en el control de la Mediterrània. Aquest control comercial era molt important, segons va remarcar Brício, perquè estava dedicat al transport de productes alimentaris que carregaven a les tradicionals àmfores.

"Alimentació és molt més que menjar, l'alimentació és una pràctica social"

Segons va explicar Brício, "l'alimentació és molt més que menjar, no som estómacs amb cames; l'alimentació és una pràctica social. Aquest paper ve des de l'antiguitat. Els grecs feien els simposis que eren grans banquets on el vi era l'element principal. El més important era emborratxar-se perquè suposava l'alienació de l'ésser humà, la desinhibició. A Roma feien els convivium romans que organitzaven les persones benestants. Era una manera d'ostentació de la riquesa. Menjaven i bevien molt i també feien pactes i negocis. Fins i tot, podien arribar a provocar-se el vòmit per seguir menjant i bevent, eren moments de disbauxa”. Pel que fa als ibers, tal com va explicar Brício, “també existeixen els banquets. Als jaciments tenim una gran acumulació de vaixelles i d'altres elements singulars com per exemple l'ast, per fer rostits –el tradicional pollastre a l'ast que encara es fa avui en dia–. També es conserven grans safates que parlen dels menjars comunitaris que es feien”.

Cereals, llegums, begudes alcohòliques i conserves

Tal com va explicar l'arqueòloga, “ara mateix, el que podem identificar amb la recerca són els ingredients que tenien, però no podem identificar les proporcions que feien servir a l'hora de fer una elaboració. De la base de la dieta destacaria els cereals i els llegums en època protohistòrica. També destacaria les begudes alcohòliques, sobretot el vi i la cervesa, així com les conserves, sobretot salaons de peix i de carn i les conserves amb mel i d'altres elaboracions. Pel que fa a les tècniques de cuina, ho podem arribar a saber mitjançant els estris, però no sabem exactament com es feia aquesta cuina. A partir de les olles i les cassoles podem saber que es feia molta cuina d'olla i cassola i també els rostits en l'època dels ibers”.

A nivell geogràfic, la recerca del GRESEPIA se centra sobretot en les comarques del sud de Catalunya, principalment en la zona de l'Ebre i la zona de la costa de Tarragona, que anomenen Cossetània. A nivell local, segons va comentar Brício, “destacaria la Vil·la Romana de la Llosa com un dels principals jaciments de Cambrils i dins d'aquest àmbit destacaria la possibilitat que hi hagués aquesta factoria de salaons en època romana".