El Museu Molí de les Tres Eres va acollir, ahir al vespre, la conferència "Lucreci, Epicur i el document que va canviar el nostre món", a càrrec de José Luis Cimarras, filòleg de Llengües Clàssiques. L'activitat, emmarcada en la programació de Tarraco Viva, també formava part del Campus Extens de la URV a Cambrils i va comptar amb la col·laboració del Centre d'Estudis Cambrilencs.

La relació de tres figures molt diferents en el temps: Epicur, Lucreci i Poggio

Tal com va explicar José Luis Cimarras a revistacambrils.cat, "en aquesta conferència es tracta d'ajuntar les figures de tres personatges molt diferents en el temps, però que tenen alguna cosa en comú. El primer d'ells, cronològicament, és Epicur. Epicur va néixer al segle III a.C. i va ser un famós filòsof que va tenir molts seguidors però que, de cara al poder establerts, als governants i a la religió no era el més popular. Després parlo de Lucreci, del segle I a.C. És un home de la noblesa romana, de molt bona condició, dels patricis romans que dedica tota la seva vida a difondre la filosofia d'Epicur. Elabora un llibre que és "De rerum natura" que és importantíssim. De fet, l'obra d'Epicur en sí no es conserva, els seus 50 llibres es van perdre i l'únic que conservem és la traducció que va fer Lucreci amb "De rerum natura". El tercer personatge és Poggio Bracciolini, que era "un caçador de manuscrits" que, en el segle XV, es va dedicar a recórrer les abadies i els convents de tot Europa per rescatar manuscrits perduts i va trobar el "De rerum natura". Aquest llibre va tenir una gran importància perquè va canviar el món tal i com es coneixia aleshores, va influir en astrònoms, en filòsofs, en científics... perquè va donar un bolc complet al món cristià que hi havia aleshores.

El document que va canviar la visió del món

Segons va apuntar Cimarras, aquest document va canviar conceptes com "l'heliocentrisme –pensar que el centre de l'univers no era la Terra sinó el Sol–, pensar que la Terra era rodona... També va aportar una altra manera d'afrontar la vida que ens va fer ser més feliços, per exemple, en el mode d'afrontar la mort. Ell defensava que la mort no t'ha de preocupar perquè quan estàs mort ja que més et dóna. Va influir en molts autors com Einstein, Marx, Freud i d'altres recents. El que tracto de fer veure és com, a vegades, d'una forma casual un llibre és capaç de canviar la visió del món per complet. Aquests personatges estan relacionats per una sèrie de casualitats i amb molts anys de diferència. Un del segle III a.C. en una època molt convulsa a Grècia; el segon en l'any I a.C. quan ja va començar l'Imperi Romà i també va ser un període complicat i amb moltes guerres civils i, finalment, el Renaixement".