Cambrils no abandonarà el Consorci del Camp
Cambrils no marxarà del Consorci del Camp. A la foto, un detall del 18 de maig de 2001, al Palu Bofarull de Reus, dia en què es va signar lacord institucional del Consorci |
Lalcalde, Robert Benaiges, ha fet pública la decisió que Cambrils no abandonarà el Consorci del Camp. De cop i volta sha trobat la solució màgica entre les administracions implicades en la discòrdia i sha produït el diàleg entre lalcalde de Tarragona i president del Consorci del Camp, Joan Miquel Nadal, i el de Cambrils, Robert Benaiges. Aquesta trobada, en la qual també hi va ser present lalcalde de Vila-seca i vicepresident segon del Consorci, Josep Poblet, va tenir lloc el passat 16 de febrer a lAjuntament de Tarragona.
Els temes abordats
Pocs dies abans de la trobada, els alcaldes de Vila-seca, de Salou i de Cambrils havien fet la presentació del programa conjunt dactivitats juvenils Carretera i Manta. La possible sortida de Cambrils del Consorci va ser un dels temes que van sortir a la roda de premsa posterior a la presentació. Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, va recomanar públicament a lalcalde de Cambrils que no marxés del Consorci. Després daquest acte, lalcalde de Cambrils va demanar al de Vila-seca que fes dintermediari de la trobada amb el de Tarragona. La trobada va donar els seus fruits. Alguns del detalls daquesta trobada es van fer públics en forma de comunicat de premsa emès per lAjuntament de Cambrils. Segons el comunicat, es van abordar els temes que lalcalde de Cambrils havia denunciat reiteradament sobre el funcionament i objectius del Consorci. Dintre daquests objectius es va tractar del paper de Cambrils en el si de lorganisme així com també del paper que han de jugar els petits municipis de la perifèria del nucli dur del Camp de Tarragona. Un tercer objectiu abordat és el de la necessitat de marcar uns objectius claus de treball sobretot els que afecten el transport, les infraestructures i els serveis. I, finalement, el paper de les institucions municipals respecte al poder de decisió que tenen altres organismes no municipals, com poden ser les cambres de comerç o els sindicats. Sobre aquesta darrera qüestió Benaiges va comentar que dóna la sensació que hi ha institucions, que no són Ajuntaments, que tenen un pes específic molt més gran que els mateixos Ajuntaments, que són els que tenen el poder decisori en tot làmbit del Camp.
El tema de la representativitat de Cambrils dins el Consorci del Camp sha resolt amb una fórmula salomònica. Els criteris a lhora de prendre decisions hauran de ser compartits i dacord amb els Ajuntaments de Vila-seca i de Salou. Segons Benaiges, nosaltres hi posem bona voluntat perquè creiem en el Consorci, però també som conscients que hem de treballar en confeccionar un nucli de treball i de propostes entre Vila-seca, Salou i Cambrils. Després, a la Comissió Permanent, que és on es marca el guió del que després ha de decidir el Consell Rector, lalcalde de Vila-seca, Josep Poblet, que en forma part pot ser la veu dels altres dos municipis, Salou i Cambrils. Segons el comunicat, Salou, Vila-seca i Cambrils tenen la necessitat de sumar esforços per tal de ser, realment, el vèrtex fonamental del rombe que dibuixa el Camp. Segons Benaiges, els tres Ajuntaments estem disposats a tirar endavant una relació de major contacte per tal de plantejar dins el Consorci, però també a la Generalitat i a lEstat coses que ens interessen de manera comuna. Ja estem fent coses conjuntament, però en podem fer moltes més i ara començarem a treballar en aquesta línia. El comunicat acaba dient que Cambrils creu en el Consorci sempre i quan sigui una eina de trobada i de posada en comú de tots, no duns pocs.