Les obres de rehabilitació d'un edifici en el barri antic descobreixen les restes d'un arc d'origen medieval
 | |
| Aspecte de l'arc medieval durant la intervenció arqueològica a l'habitatge |
Troballa d'un arc d'origen medieval
L'arqueòleg Enric Vilalta de l'empresa Àrea STC va explicar que es va fer una cata manual rectangular d'unes dimensions similars a les de l'amplada de la casa -en un sector de la casa on es va detectar la paret més antiga de l'edifici- amb l'objectiu de trobar restes antigues que ajudessin a datar l'arc trobat i documentar les fases constructives i històriques de l'habitatge. Però segons va explicar Enric Vilalta les troballes no van ser del tot positives per datar amb exactitud l'estructura trobada, "la cronologia de l'arc -que està fragmentat a causa de la construcció d'un antic armari empotrat- no la podem fixar massa acuradament. Tot i que a grans trets diríem que és de l'època medieval, o com a molt modern podria ser de principis del segle XVI. Quant a la situació de l'arc dins del nucli antic de Cambrils, podem dir que l'arc es podria situar més o menys en paral·lel a la muralla per on corre el carrer de les Creus, i tant es podria tractar de les restes d'un hàbitat medieval, com de les restes dun possible carrer porxat situat en perpendicular a la muralla. No podem afinar més, tot i que sabem que hi tenia relació amb lexistència del primer nucli medieval de Cambrils".
Després de realitzar les excavacions, es va elaborar una memòria bàsica de la troballa i es va fer la sol·licitud de subvenció a la Generalitat de Catalunya, de la qual fa només unes setmanes se'n va rebre l'aprovació. Ignasi Martí va donar xifres d'aquesta intervenció -situada en els 1.774 euros- i la subvenció rebuda en matèria d'ajuts que ha estat de 1.200 euros.
"Genocidi arquitectònic"
L'historiador cambrilenc també va destacar que l'impuls constructiu del municipi, juntament amb la manca de normatives legislatives locals per preservar les façanes dels edificis i la preservació de les vivendes antigues originals, "es podria qualificar perfectament de genocidi arquitectònic". Segons Martí, l'especulació i la construcció fan que les necessitats del moment imperin per davant del llegat històric i que la preservació del patrimoni hauria de ser una prioritat. Ignasi Martí també va destacar que s'estan deixant fer una sèrie d'intervencions arquitectòniques, "que personalment crec que són totalment errònies i anacròniques".
D'altra banda, Martí va lamentar que la fesomia de Cambrils estigui canviant tant ràpidament, i que en qüestió de pocs anys hi hagi un canvi total. "Estem perdent un valor que no podrem recuperar mai. Crec que les autoritats locals de qualsevol partit o formació no tenen suficient atenció en aquest cas, perquè no s'ha contemplat cap modificació del pla general que vagi en direcció a la preservació de les façanes i la preservació delements estructurals que es puguin trobar en aquestes obres. També, quan l'Ajuntament proposa fer unes obres de la talla de les del carrer de les Creus o del carrer de Rovira, no s'ha tingut present que unes obres d'aquestes característiques han de ser supervisades per una empresa d'arqueologia".
Aposta pel patrimoni local
Ignasi Martí va explicar que la finalitat de donar a conèixer aquesta troballa arqueològica -que no és excessivament important- és ressaltar que "l'arqueologia és totalment compatible amb l'impuls constructor que estem vivint a Cambrils. És la primera intervenció a nivell particular que es fa en una vivenda del Barri Antic de Cambrils i amb això volem dir que l'arqueòleg, l'arqueologia i les excavacions no són sinònim d'expropiació. D'aquesta manera el que hem de fer és apostar pel patrimoni local, a partir d'aquestes petites troballes, amb les què podem reconstruir el nostre passat i conèixer a fons el nostre entorn històric. És un valor afegit que té Cambrils, i que no tenen altres municipis de costa".
Ignasi Martí també va manifestar el seu desig a que això no sigui un cas aïllat, "si hi hagués algun altre propietari del barri antic que també tingués aquesta possibilitat, jo mateix m'ofereixo per explicar la meva experiència. Aquest exemple no el faig públic perquè si, sinó per a que es repeteixi en un futur i no sigui un cas excepcional".