A finals de l'any passat, es va crear al Col·legi d'Advocats de Reus una secció peculiar (perquè no tots els Col·legis la tenen). Es tracta de la Secció en defensa de la propietat privada, i va ser impulsada per l'advocat cambrilenc Francesc Garriga. Va proposar-ho a la degana, Encarna Orduña, qui va recolzar la proposta i, gràcies a ella, va poder materialitzar-se. Aquesta Secció és de total actualitat perquè, d'entre les 10 persones que la formen -cadascuna d'elles amb una matèria assignada-, una de les branques de les quals s'ocupa és l'ocupació il·legal de la propietat privada. 

L'objectiu de la Secció és "ambiciós", segons Garriga: és que no hi hagi ningú sense llar i protegir la propietat privada. Per tant, combinar el binomi que conformen el dret a un habitatge digne i la protecció a la propietat privada, ambdós constitucionalment consagrats.

Més celeritat en la recuperació d'una casa ocupada gràcies a la nova Llei 5/2018

Recuperar una propietat privada després de ser ocupada il·legalment per terceres persones ha estat, fins ara, una qüestió lenta i enrevessada. Això ha canviat amb l'entrada en vigor -aquest mes de juliol- d'una nova llei (la Llei 5/2018). Aquesta preveu que si el demandant, en l'acció -ja existent-  sol·licita la immediata recuperació de la possessió de l'habitatge, i els ocupants no presenten en cinc dies un títol just que justifiqui que l'estiguin posseint, el tribunal ordenarà l'entrega immediata de la possessió de l'habitatge al demandant, sempre i quan aquest darrer hagi acreditat suficientment el seu dret a posseir l'habitatge en qüestió (es tracta de l'apartat quart de l'article únic d'aquesta nova Llei). 

"Entre que se sol·licita la recuperació de l'habitatge i es duen a terme tots els tràmits, es recupera en un mes, aproximadament. Però ja no són els dos anys, com a mínim, que es trigaven fins ara", ha detallat Garriga. 

Ocupació il·legal, un problema únic a Espanya

Garriga ha explicat a revistacambrils.cat que el moviment "okupa" va néixer a Holanda fa cinquanta anys: "s'okupaven" propietats de les institucions. Quan aquest moviment va arribar a Espanya, es va barrejar amb els problemes per impagament d'hipoteques i es va passar a "okupar" propietats particulars, com ara segones residències. "Això només passava a Espanya -explica Garriga- perquè hi havia molta permissivitat. L'Estat ha de complir el seu rol de vetllar perquè tothom tingui dret a l'habitatge i per protegir la propietat privada dels ciutadans. I no compleix aquest paper. És un deure seu crear els habitatges socials que siguin necessaris". 

En la línia d'aquesta mancança d'actuació estatal, va sorgir el primer projecte de Llei de la mà de Lourdes Ciuró, del PDeCat, vinculada a l'ICAB -Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona-, que és qui va promoure tota aquesta modificació. Posteriorment, es va presentar un segon projecte de Llei de la mà de Ciutadans. Aquest segon projecte va traduir-se en l'actual Llei 5/2018, tot i que el seu text és, essencialment, el del primer projecte -amb algunes modificacions-. De fet, Garriga va proposar la creació d'aquesta Secció al Col·legi d'Advocats de Reus perquè està vinculat a l'ICAB i estava al corrent de la tasca que estaven duent a terme a Barcelona. 

"L'Ajuntament ha de prendre un paper molt actiu en les ocupacions il·legals"

Garriga ha puntualitzat que un Ajuntament té més prerrogatives que un particular i que, en cas que es produeixi una ocupació il·legal, pot posar-se en contacte amb els propietaris de l'immoble ocupat, els pot aconsellar sobre què  han de fer i pot, fins i tot, segellar l'edifici per temes de salubritat, si fos convenient. "L'Ajuntament no pot tenir un paper inactiu quan hi ha una alarma social -afirma Garriga-. Cambrils viu del turisme, i les ocupacions il·legals poden perjudicar l'economia". 

Garriga també ha matisat que l'Ajuntament de Cambrils disposa "d'uns serveis socials molt potents" i que "si es volen dur a terme obres socials es pot contactar amb ell per coordinar-ho" ja que "està molt predisposat" a aquests afers. "Hi ha maneres de fer les coses dins la legalitat. Les activitats socials es poden dur a terme des de les Associacions que ja hi ha aquí Cambrils des de fa molts anys... o, si no, es pot recórrer a les institucions", conclou.