Ahir al vespre es va donar per acabada la 44ª edició del Festival Internacional de Música de Cambrils amb el concert de l'aragonès Enrique Bunbury. El que va formar part del grup de rock Héroes del Silencio durant deu anys va oferir al públic un repertori de temes del seu darrer àlbum, Expectativas -de l'any 2017-, així com d'altres èxits seus en solitari i amb la ja mencionada banda. Flamenc, blues salsa i cúmbia són alguns dels estils pels quals ha passat Bunbury al llarg de la seva trajectòria en solitari, tot i que mai ha perdut la seva essència: el rock.

El retorn després de més de deu anys

La darrera vegada que Bunbury va trepitjar terres cambrilenques havia de ser el Cambrirock del 2005, que finalitzaria la seva gira internacional. L'actuació, però, va quedar suspesa a última hora per "incompareixença de l'artista". En el concert anterior, a Saragossa, va marxar a mitja actuació justificant-se amb "amigdalitis" i, després, va donar per acabada la seva gira internacional per "esgotament". Darrere de tot això s'hi amagava una crisi personal que el va empènyer a Cuba.

Bunbury ha tingut una relació molt especial amb Cambrils perquè a la Llosa és on passava els estius amb la seva família. El vincle es va malmetre, però, amb la mort del seu germà, Rafa, a Salou, l'any 1994. Des d'aleshores, l'aragonès no havia tornat a actuar al Camp de Tarragona. Fins ahir. Tota una legió de fans el va rebre amb els braços oberts, emocionats de poder tornar a veure -i escoltar- un dels genis dels 80. Tan contents estaven els seus admiradors que van donar-li la benvinguda cantant-li feliç aniversari perquè, ahir, Enrique Bunbury feia 51 anys. Amb aquesta càlida rebuda, donava inici al seu espectacle.

Una barreja de temes nous i èxits de sempre

"La ceremonia de la confusión", "La actitud correcta", "En bandeja de plata" i "Cuna de Caín". En aquest ordre va començar el concert de Bunbury: tot són temes del seu darrer disc, Expectativas, que pretén ser una crítica social i evoca la literatura de George Orwell. Després, èxits més antics com ara "Sólo si  me perdonas" o "Sí". Fins i tot temes d'Héroes del Silencio, com ara "Maldito duende", que van fer que els que estaven asseguts no poguessin contenir-se i s'aixequessin a ballar. Després d'acomiadar-se, Bunbury va oferir temes durant gairebé mitja hora, acabant amb la balada "Constante". Darrere seu, l'aragonès deixava aplaudiments i somriures d'haver pogut recordar la música que ha marcat tota una generació. Ara sí, marxava deixant un bon sabor de boca.