La Marina Garcés és una cambrilenca de vint anys que just acaba de tornar d'un voluntariat a Kènia. Ha fet de professora un mes i mig en una escola d'una de les zones més pobres d'Àfrica, Madare, un barri de Nairobi. Impartia classes de matemàtiques, anglès i socials, tot en anglès, doncs és la llengua que parlen, juntament amb el swahili, perquè la zona va ser, en el seu temps, colònia britànica. 

Cada dia s'aixecava a les 7 del matí per anar a l'escola, que estava 2 hores lluny de la seva residència. Hi anava amb autobús i, sumant el trànsit -que ha explicat que era molt-, de vegades tardava fins a 3 i 4 hores per anar o tornar. Feia classe fins les 3 i, en acabar, tornava a la residència. Com que es feia fosc a les 6, deixava el turisme pel cap de setmana. Aleshores, aprofitava per parlar amb la resta de voluntaris que hi havia a la residència on ella s'allotjava; la majoria eren egipcis. 

Lliçons apreses sobre paternalisme i sobre racisme

"Jo no els mirava amb victimisme o paternalisme. No pensava en cap moment ai, pobret, què feliç és amb poc. No és així. Tenien els mínims coberts, sí que tenien mancances, però la gent es pensa que Àfrica és la jungla. Conscients que són pobres, sí, però també saben que l'educació és l'eina per sortir de la pobresa. I tenen un nivell molt alt: el primer dia sabien situar Espanya al mapa i sabien quina era la bandera espanyola. Sabien com es deia aquell arbre i la seva fulla. En arribar, es compadien de mi i em deien 'Pobreta, hauràs menjat malament' o 'Què valenta ets'. Pensar això és racista. No menjava insectes i no vivia al paleolític. Al supermercat de la ciutat tenia de tot. No he salvat el món ni he canviat res. Simplement he volgut formar part d'un problema i fer-hi el que he pogut. 

"També em va sobtar que ells es pensen que a Europa tot va bé. Tenen la persona blanca mitificada: es pensen que tots els blancs són rics. No es creuen ni que demanen pel carrer ni que hi ha corrupció. Si jo anava pel carrer amb algun ciutadà de Kènia, aquest tenia por que li diguessin 'Et creus superior perquè vas amb una blanca'. També tenen la idea estesa, a banda que som rics, que corren perill: molts han tingut males experiències a Europa i tenen por. Jo, per ser blanca, podia entrar a tots els hotels de luxe perquè ningú qüestionava que hagués pagat. També els de seguretat se'm miraven molt menys a mi que als negres. 

Voten polítics corruptes si són rics perquè només miren que tingui diners, independentment de la gestió que faci. Com que ells volen també riquesa, es pensen que els beneficiarà tenir un dirigent ric, encara que sigui corrupte. Hi ha la idea inculcada de votar aquell qui tingui diners. 

Per últim, em va sobtar que no pensen a llarg termini. Viuen en l'avui. Com que no saben on seran demà, i si seran vius o no, prefereixen enviar els fills a traficar droga, guanyar diners i gastar-se'ls ben aviat. Prefereixen això que escolaritzar-los. Volen guanyar diners." 

Ja pensa en nous projectes

Amb totes aquestes lliçons a la motxilla, Garcés seguirà els seus estudis de Ciències polítiques i iniciarà els de Dret. I ja té en ment tornar a marxar a fer un voluntariat, aquest cop amb un format diferent. Li agradaria involucrar-se en alguna organització internacional que tractés els Drets Humans. Ella ho té clar: veure món és la millor manera de desmantellar prejudicis.