Ahir diumenge l’antiga presó de Montblanc es va quedar petita durant l’acte de presentació de la reedició del llibre de Mn. Muntanyola ‘Vidal i Barraquer, Cardenal de la pau’. Justament aquest indret és on el nostre cardenal va ser reclòs el juliol de 1936 perseguit per un escamot anarquista i des d’on gràcies a les gestions del conseller Ventura Gassol pogué ser rescatat i conduït a l’exili. Per aquest motiu i emmarcat dins el programa d’actes que celebren els 150 anys del seu naixement, la població de Montblanc ha volgut retre homenatge a aquesta efemèride instal·lant una placa i una ceràmica justament a l’entrada de la cel·la que fou residència accidental del cardenal Vidal i Barraquer.

Prèviament a la presentació del llibre, el montblanquí i exconseller de governació de la Generalitat de Catalunya, Josep Gomís va fer un petit repàs dels fets que portaren fins a la presó de Montblanc el Cardenal Vidal i Barraquer així com el seu bisbe auxiliar, Manuel Borràs. D’aquest últim, va donar testimoni del relat que la seva família va viure en primera persona durant el seu empresonament i posterior assassinat al coll de Lilla, l’agost de 1936. Feta aquesta introducció, l’exconseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Maria Pujals, feu una extens parlament sobre la figura de mossèn Muntanyola i el seu llibre destacant la idoneïtat de la seva reedició, -estem vivint un 2017 i 2018 excepcionals, te un sentit especial publicar aquest obra precisament ara i ens en donem comte quan la llegim, per la seva absoluta actualitat, de vegades excessiva, i en alguns moments dolorosa de moltes de les coses s’hi expliquen. Ramon Muntanyola no va escriure una biografia sobre el passat sinó un llibre amb valor de present avui. La idea de catalanitat cristiana i del catalanisme d’arrel cristiana es avui dia una idea vigent, mes que vigent, una idea viva i necessària-. El torn de parlaments va acabar una la intervenció de l’alcalde Montblanc, Josep Andreu Domingo va aprofitar la ocasió per parlar de la figura del montblanquí anarcosindicalista Ramon Porté Dalmau que com a  representant de la CNT a Montblanc, també ajudà a la salvació del Cardenal durant el seu empresonament a Montblanc.

Malgrat les limitacions de l’espai escollit per a l’acte, l’assistència de públic fou molt notable, no només de montblanquins sinó també d’alguns cambrilencs que pujaren fins a la vila ducal. Entre d’altres assistiren l’alcaldessa de Cambrils –Camí Mendoza–, el diputat Joaquim Nin, el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà Francesc Benet, l’abat de Poblet Octavi Vila, el plebà de Montblanc mossèn Simó Gras i Josep Maria Panicello comissionat de l’Any Vidal i Barraquer.

Placa commemorativa

Acabats els parlaments es descobrí una placa commemorativa on es pot llegir la següent frase: –Francesc Vidal i Barraquer, cardenal de la pau, fou retingut en aquest edifici, que antany fou presó, el dia 23 de juliol de 1936, en sortí l’endemà passat, camí de l’exili, on traspassà el 1943-. També sobre la porta de la cel·la del cardenal es pot veure una ceràmica de forma triangular obra dels ceramistes de Senan Lluís Soler i Núria Albà. Mossèn Simó i el pare Abat de Poblet van beneir aquesta obra dins una petit cerimònia religiosa. Per acabar la ceramista i autora de l’ora, Núria Albà, va explicar el significat de la mateixa, on entre altres coses es pot veure el mar i la torre del port de Cambrils en referència a l’origen cambrilenc del Cardenal.