L'Ermita de la Mare de Déu del Camí va acollir, ahir al vespre, la Missa del 75è aniversari de la mort del Cardenal Vidal i Barraquer, oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Balcells, i emmarcada dins els actes de l'any Cardenal Vidal i Barraquer. La Missa va comptar amb la presència del pare abat de Poblet, Octavi Vilà; del Vicari General, Joaquim Fortuny i de vuit preveres concelebrants. També hi va haver representació institucional de la Generalitat i de l'Ajuntament de Cambrils així com una notable presència de feligresos.

En l'homilia, l'arquebisbe va fer esment de com van ser els darrers dies del Cardenal, segons consta a la biografia feta per mossèn Ramon Muntanyola, "l'estiu de 1943 els metges van desaconsellar al Cardenal que anés a la cartoixa de La Valsainte, per raó d'altura, i per això se'n van anar a Friburg, al Foyer Santa Elisabeth, una residència modesta regida per monges o dominicanes. Pocs dies després d'estar en aquella acollidora llar va caure malalt. Era el 17 de juliol. Es va recuperar i després de passar per l'hospital va tornar a la residència. El dia 11 de setembre de 1943 va rebre la visita de Ventura Gassol, i el dia 12, la taula del seu gran amic i protector, Rafael Patxot, aplegava els amics en una festa íntima. Amb el Cardenal i l'exconseller de Cultura no hi van faltar el seu secretari, el doctor Joan Viladrich, el doctor Carles Cardó i el senyor Ramon Sugranyes. Després d'una llarga sobretaula va tornar a la residència amb una certa fatiga. Com conclou mossèn Muntanyola, ningú, però, no va pensar que aquell era el darrer vespre de la vida del cardenal Vidal i Barraquer. El nou dia, el 13 de setembre, ja apuntaria per a ell, a l'eternitat".

El seu cadàver va ser traslladat a la cartoixa de La Valsainte, on va tenir lloc el funeral. No va ser enterrat i les seves despulles van estar esperant ser traslladades a la seva estimada arxidiòcesi de Tarragona. Les seves restes mortals reposen a la Catedral de Tarragona des del 15 de maig de 1978, ara fa 40 anys.

L'arquebisbe també va fer esment de la rebuda de les despulles del cardenal a Tarragona i de l'homilia de l'arquebisbe Pont i Gol en l'eucaristia que es va fer aquell dia.

El testament del Cardenal

A la finalització de la missa d'ahir es va fer la lectura del testament del Cardenal, redactat en una estada al Vaticà l'any 1939. Entre els punts del testament, a part de manifestar el perdó pels que l'havien atacat i de desitjar-los-hi el millor, també va deixar escrit que "si moro a l'exili vull que les meves restes mortals siguin traslladades a Tarragona i enterrades a la capella de Sant Fructuós o a la del Santíssim Sagrament de la Catedral, juntament amb les que s'hagin trobat del mai no oblidat bisbe auxiliar, l'estimat doctor Borràs".