Exposició
L'exposició «Pintura Flamenca i Holandesa Del Museu de Ginebra» arriba al CaixaForum Tarragona
L’Obra Social ”la Caixa” i el Museu d’Art i Història de Ginebra s’alien per mostrar per primera vegada a l’Estat espanyol, la selecció més important de pintura flamenca i holandesa provinent de Suïssa. Les 48 obres que formen l’exposició pertanyen al Museu d’Art i Història de Ginebra i, es podrà visitar fins el 27 de gener al CaixaForum Tarragona (Cristòfor Colom, 2).
La selecció d’obres honora artistes reconeguts com ara Cornelis Cornelisz, van Haarlem, Pieter Brueghel el Jove, Jan Brueghel el Vell, Philips Wouwerman, Nicolaes Maes, Jan Josefsz, van Goyen, David Teniers i Jan Weenix, però també pintors menys coneguts i fins i tot anònims que van contribuir, cadascú a la seva manera, al segle d’or dels Països Baixos. Minuciosament estudiats i restaurats entre el 2005 i el 2009 amb la col·laboració de la Universitat de Ginebra, els quadres d’aquesta mostra han anat revelant els seus secrets, però no sempre tots els seus misteris. L’art dels segles XVI i XVII continua oferint encara nombroses àrees d’investigació, com ara l’estudi material dels quadres, la interpretació iconogràfica i la història del gust, del mercat de l’art i dels col·leccionistes.
Els Països Baixos del nord i del sud van conèixer un desenvolupament econòmic sense precedents al llarg dels segles XVI i XVII, en part gràcies als èxits comercials dels ports d’Anvers i Amsterdam, tot i malgrat els conflictes de l’època. Els pintors comptaven amb una burgesia adinerada aficionada a l’art, hereus de la gran tradició de la pintura flamenca del segle XV. Aquest període es pot considerar, des d’un punt de vista artístic, un veritable segle d’or durant el qual, esperonats per la demanda, els tallers es van multiplicar i la professió de marxant es va convertir en un ofici atractiu. I encara s’hi va sumar l’enginy dels artistes, que van concebre temes fins aleshores inexistents. La varietat va ser un altre factor del procés i van sorgir noves tradicions pictòriques: paisatges serens i boscos impressionants, escenes de la vida quotidiana, tavernes, natures mortes o complicats gerros de flors.
Pintura flamenca i holandesa dels segles XVI i XVII
Dividida en cinc àmbits l’exposició proposa una selecció d’obres de la pintura flamenca i holandesa dels segles XVI i XVII, representativa d’aquelles noves iconografies, tot respectant l’ordre canònic de la jerarquia entre gèneres vigent durant aquell període. Aquesta jerarquia, teoritzada per l’italià Leon Battista Alberti al segle XV i plasmada de manera més acadèmica al XVII, va permetre incloure la pintura –que solia considerar-se encara un simple ofici manual– en el cercle de les arts liberals. D’aquesta manera, els pintors i els defensors de la pintura posaven de manifest l’esforç intel·lectual i l’enginy que necessita la composició de qualsevol escena. Les idees que sorgeixen de la inventio, tan preuades en l’art de la retòrica, van passar a ser, juntament amb el dibuix preparatori, la base argumentativa del debat. Malgrat que en la pràctica només tenia un impacte relatiu, aquesta jerarquia va influir tant en l’organització dels tallers com en el mercat de l’art.