L'Any dedicat al Cardenal Vidal i Barraquer va viure, ahir, el seu punt d'inflexió en l'acte celebrat a l'Ermita just el dia que es commemoraven els 150 anys del naixement de l'il·lustre cambrilenc. L'expectació per veure l'actuació de l'Escolania de Montserrat era màxima i la capacitat de l'Ermita força limitada atenent a la demanda. L'accés al concert només es podia fer per unes invitacions gratuïtes que s'havien lliurat el dijous de la setmana passada a la tarda, a la seu Patronat de Turisme i que es van exhaurir en menys de dues hores. La darrera visita de l'Escolania a Cambrils havia estat l'any 2004, en motiu dels actes dels 250 anys d'història de la Congregació de la Puríssima Sang.

Dos escolanets cambrilencs i gran sorpresa amb la interpretació dels Goigs de la Mare de Déu del Camí

El concert va començar amb un cant gregorià que van interpretar els 40 cantaires de l'Escolania mentre entraven al Santuari des de la porta del darrera acompanyats pel so de l'orgue de l'Ermita. Cal dir que entre aquests 40 escolanets de Montserrat hi havia dos cambrilencs, els germans bessons Joan i Pau del Castillo Martí, de 10 anys d'edat que a més, ahir, s'estrenaven en un concert de l'Escolania i, precisament, ho feien al seu poble. Un cop col·locats a l'altar, va seguir el concert que va comptar amb l'acompanyament de Mercè Sanchis al piano i sota la direcció de Llorenç Castelló. El repertori de l'Escolania va consistir en peces del pare Ireneu Segarra i del pare Àngel Rodamilans. Peces com Muntanyes del Canigó i El Cant dels Ocells, amb un escolanet solista cantant des de la trona, van suposar uns moments d'inflexió en el concert.

Però la sorpresa més grossa va arribar al final. Fora de programa, l'Escolania va cantar els Goigs de la Mare de Déu del Camí davant un públic completament entregat. Com a colofó, van cantar el Virolai, amb el públic dempeus. Una gran celebració que va deixar molt bones sensacions.

Conferència del Pare Massot

Abans de l'actuació de l'Escolania de Montserrat, el pare Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat i historiador, va fer una conferència sota el títol "Francesc Vidal i Barraquer, cardenal de Catalunya. El pare Massot, que és el director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i que ha estat distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va fer un repàs de cartes, notificacions i documents de principis del segle XX, alguns del propi Cardenal i d'altres fent referència a la seva persona, per mostrar el grau de complexitat del moment històric que li va tocar viure a l'eminent cambrilenc. En diferents moments va ser atacat per una banda i, posteriorment, per l'altra. El mateix Cardenal, en una carta datada el 6 de febrer de 1924, deia que "jo no m'he apartat de la meva línia de conducta". Però la pressió sobre el Cardenal va ser màxima en el moment d'esclatar la Guerra Civil. Va haver de marxar a l'exili i la seva figura va ser amagada pel règim franquista en els anys successius. El mateix pare Massot explicava ahir que en un article seu de l'any 1965 en què deia, referint-se al Cardenal Vidal i Barraquer, que l'església catalana havia perdut els seus millors homes i "sobretot l'enyorat Cardenal Vidal i Barraquer" i feia referència a que no va voler signar la carta col·lectiva donant suport al règim franquista, tot aquest text li havia estat suprimit. Massot, després de fer referència a la biografia del Cardenal va remarcar que sempre havia refusat les condecoracions civils. Finalment, en aquest apartat biogràfic, va repassar l'inici de la Guerra Civil i l'empresonament del Cardenal abans de marxar cap a l'exili.