L'Andrés Martínez té un do especial amb els gossos. Ell i la seva gossa Brisa formen un tàndem perfecte de complicitat i lleialtat. Un vincle que va començar fa uns 6 anys quan l'Andrés i la seva dona van adoptar a la gossa. Una gossa que havia estat abandonada quan tot just era un cadell –juntament amb el seu germà– dins d'una capsa a l'interior d'uns dipòsits d'aigua. La sort dels animals va ser que uns treballadors els van trobar, sinó haurien mort de gana. La gossa va ser donada a un matrimoni, però durant els seus primers mesos de vida no van ser capaços de dominar-la: era molt inquieta, nerviosa i no la podien “governar”, segons ha explicat Martínez a revistacambrils.cat.

Un temps enrere, l'Andrés i la seva dona havien tingut una altra gossa –la Tula– que va morir sobtadament i això els va produir un gran disgust. A través del veterinari i la seva coneixença d'ambdós matrimonis, els va posar en contacte perquè els amos de la gossa volien donar-la a una altra família, mentre que l'Andrés i la seva dona estaven disposats a adoptar-ne una. Així doncs, quan la Brisa tenia uns 6 o 7 mesos va ser adoptada per la família de l'Andrés.

De ser una gossa "indomable" a estar perfectament educada

El que ha aconseguit avui en dia és digne de veure: la gossa dur el seu plat del menjar quan és l'hora del ranxo i el recull quan acaba; recull qualsevol revista o diari del terra; recull la bosseta amb els seus excrements i acompanya l'Andrés a llançar-ho a la paperera; recull la bossa de les escombraries i sap que ha de seguir a l'amo per llençar-la. També recull les claus de l'Andrés si li cauen o qualsevol altre objecte que es pugui descuidar

Al poc d'arribar a casa, l'Andrés es va fer amb la gossa. L'animal va passar de ser “indomable” a ser una gossa perfectament educada i ensinistrada. De fet, el que ha aconseguit avui en dia és digne de veure: la gossa dur el seu plat del menjar quan és l'hora del ranxo i el recull quan acaba; recull qualsevol revista o diari del terra quan li mana el seu amo; recull la bosseta amb els seus excrements i acompanya l'Andrés a llançar-ho a la paperera més propera; recull la bossa de les escombraries i sap que ha de seguir a l'amo per llençar-la. També recull les claus de l'Andrés si li cauen al terra o qualsevol altre objecte que es pugui descuidar. “Al mes d'estar amb ella ja portava el seu plat. Va arribar que semblava 'boja' i sense cap educació. En un mes la vaig dominar i des de llavors, cap problema. Fem moltes coses, les practiquem i li parlo amb frases com a una persona. Ho entén tot. Quan aprèn una cosa, després ja la fa per sí sola, amb tota naturalitat”, comenta l'Andrés.

“La confiança d'un animal al teu costat i l'afecte que et donen són molt grans"

La seva relació amb els gossos ve des de que era petit i tota la vida n'ha tingut. Martínez explica que amb només 10 anys va arribar a Catalunya procedent d'Andalusia. El seu pare i un germà van morir i ell va anar a viure a un mas de Porrera (Priorat), juntament amb el seu germà gran i la seva mare. Quan només era un nen, moltes vegades havia de quedar-se sol al mas, sense llum. Durant aquelles estones de por i soledat, només tenia la companyia del seu gos i l'escopeta (de caça) al seu costat per si passava alguna cosa. “La confiança d'un animal al teu costat i l'afecte que et donen són molt grans. Si molta gent veiés com de lleials poden arribar a ser els gossos... No saben el que es perden! Tots els animals són bons si se'ls educa. Jo vull fer arribar a la gent el missatge que se'ls pot ensenyar de tot. El vincle que es crea amb un gos és immens i molt especial. És un més de la família” ha dit Martínez a revistacambrils.cat.

Per altra banda, l'Andrés també està disposat i s'ofereix a donar un cop de mà a d'altres persones que vulguin ensinistrar i educar el seu gos. La Brisa és un clar exemple que amb paciència, dedicació, afecte i amor es pot aconseguir qualsevol cosa d'un animal tan noble com és el gos. Els seus telèfons de contacte són 977 795 981 (Cambrils) i 977 839 283 (Torroja del Priorat).