Cultura

La faceta més familiar i cambrilenca del Cardenal Vidal i Barraquer centra la conferència inaugural de l'Aula Universitària de la Gent Gran

Amb la conferència "Vidal i Barraquer, la família i el poble", a càrrec de Francesc d'Assís Vidal-Barraquer i Mayol, nebot-net del Cardenal, es va inaugurar, ahir a la tarda, el curs 2018-2019 de l'Aula de Gent Gran d'Extensió Universitària de Cambrils

Per Lluís Rovira i Barenys

Francesc Vidal- Barraquer, en un moment de la seva conferència
Francesc Vidal- Barraquer, en un moment de la seva conferència | Lluís Rovira i Barenys

Amb la conferència "Vidal i Barraquer, la família i el poble", a càrrec de Francesc d'Assís Vidal-Barraquer i Mayol, nebot-net del Cardenal, es va inaugurar, ahir a la tarda, el curs 2018-2019 de l'Aula de Gent Gran d'Extensió Universitària de Cambrils, al Casal Municipal de la Gent Gran. El ponent, metge i cirurgià de professió, va oferir una extensa visió de la figura del Cardenal començant per detalls de la seva vida en l'època estudiantil als jesuïtes de Manresa, els seus estudis d'advocat, en què es va doctorar amb la tesi "El derecho de la guerra en Roma" i la seva entrada en el món religiós; l'any 1895 va ingressar al seminari i l'any 1899 era ordenat sacerdot. El 1907 és ordenat canonge a Tarragona, el 1914 bisbe de Solsona, el 1919 arquebisbe de Tarragona i l'any 1921 és nomenat Cardenal a Tarragona on segons va explicar Francesc Vidal-Barraquer, "feia més de 400 anys que s'havia ordenat el darrer cardenal". Tot seguit, la conferència va girar al voltant de la seva vesant política per recordar que l'any 1915 va ser senador i que l'any 1920 va repetir, per mèrits propis. El ritme de la història va marcar les relacions del Cardenal amb el poder. Així doncs, en els anys de la dictadura de Primo de Rivera, del 1923 al 1930, el Cardenal va tenir enfrontaments amb el poder pel tema de la llengua. Tot i això, Francesc Vidal-Barraquer va matisar que el Cardenal era de la línia de Torres i Bages, e´s a dir, "d'un catalanisme més light". Del 1931 al 1936 ve la seva etapa de negociacions amb la República i el 1936 "és expatriat per la Generalitat", segons va dir el ponent, "i és en els anys que van del 1936 al 1939 que fa les gestions per la pau. El 1937, a més, s'enfronta amb el general Franco per no signar la carta conjunta dels bisbes espanyols donant-li suport". Segons Vidal-Barraquer, "el cardenal veia que signant la carta suposaria que es tornessin a perseguir els catòlics a Catalunya i és per això que no la va signar".

El Cambrils de finals del segle XIX

Després d'això, Francesc Vidal-Barraquer va desgranar la faceta més humana i familiar del cardenal. Primer que tot va fer una radiografia del Cambrils que va veure néixer el cardenal, l'any 1868. Un Cambrils que tenia 2.198 habitants repartits en els dos nuclis històrics, la Vila i la Platja. Al barri de la Platja, hi vivien 649 persones i la resta a la Vila o en els masos. El conferenciant també va explicar que en aquella època encara hi havia el pal·ludisme endèmic que no se sabia ben bé com es transmetia i que provocava enfrontaments entre els pagesos que conreaven arròs als aiguamolls i l'Ajuntament. Vidal-Barraquer també va fer esment de les epidèmies de còlera que hi va haver els anys 1854 i el 1885 que s'explicava per l'absència de clavegueram i la presència d'estables dins el nucli. Tampoc hi havia aigua corrent, fins el 1889, i només hi havia una font dins les muralles. D'altra banda, el servei de recollida d'escombraries no es va instaurar fins l'any 1910 i la gent llençava les deixalles, sobretot, al peu de les muralles.

L'economia d'aquell Cambrils es basava en una agricultura bàsicament de secà amb vinya, cereals, oliva i garrofa. La vinya va patit primer l'epidèmia d'oïdium, el 1860, i posteriorment la fil·loxera, el 1890. Al barri de la Platja, segons Vidal-Barraquer, l'activitat marítima predominant era la comercial més que la pesquera i va recordar la posada en marxa del ferrocarril, l'any 1867.

A continuació, el conferenciant va repassar l'arbre genealògic de la família remarcant les diferències de la branca Vidal a les de la branca Barraquer. També va explicar la relació de parentiu amb l'altre il·lustre cambrilenc, Antoni de Gimbernat, així com amb Bernardí Martorell, arquitecte del celler de la Cooperativa Agrícola. Finalment i atenent al que havia pogut recollir de tota la família, va fer unes pinzellades de la part més personal del Cardenal. Segons Francesc Vidal-Barraquer, "el Cardenal tenia un caràcter proper i agradable. Estimulava les malifetes en els petits i les discussions en els grans. També va ser un gran esportista, de jove, i un gran fumador".

L'Alcaldessa, Camí Mendoza; el president de l'Aula Universitària de la Gent Gran de Cambrils, Lluís Àlvarez i la coordinadora de les Aules Universitàries de la URV, Anna Isabel Serra, ahir, a la inauguració del nou curs / Foto: Lluís Rovira i Barenys

 

L’Apunt

Inauguració del nou curs
Abans de l'inici de la conferència, el president de l'Aula Universitària de Cambrils, Lluís Àlvarez, va dirigir unes paraules d'obertura a la nombrosa gent que ahir es va aplegar a l'acte. Va aprofitar per explicar la dinàmica de l'Aula als nous alumnes, recordant-los-hi que poden aportar propostes, i va agrair a l'Ajuntament la inclusió de la xerrada d'ahir dins els actes de l'Any Cardenal. també va aprofitar l'ocasió per reclamar més presència als òrgans representatius de la URV. Per la seva part, Anna Isabel Serra, coordinadora de les Aules Universitàries de la Gent Gran, es va mostrar gratament sorpresa tant de la presència d'alumnes com de l'espai. Va destacar la gran varietat de temes de les xerrades d'aquest trimestre i va agrair la presència institucional a l'acte. Finalment va ser l'alcaldessa, Camí Mendoza, qui va agrair l'oportunitat que dóna la URV amb aquestes aules universitàries i va donar el curs per inaugurat.

Comenta aquest article