Les personalitats de dos eclesiàstics catalans destacats i nascuts a la segona meitat del segle XIX, com són mossèn Cinto Verdaguer i el Cardenal Vidal i Barraquer, van centrar la conferència que sota el títol de "Verdaguer versus Vidal i Barraquer: joc de miralls"va oferir Francesc Roig Queralt, escriptor i president de Càritas Catalunya, ahir al vespre al Centre Cultural en una activitat englobada en el XIII Cicle de Memòria de tardor i organitzada per l'Arxiu Municipal de Cambrils, el Museu d’Història de Cambrils, el Campus Extens de la URV i la Comissió Any Cardenal Vidal i Barraquer.

Francesc Roig va buscar les similituds dels dos personatges que considera que van tenir un cert paral·lelisme i que van acabar "amb el patiment d'una societat que no els va acabar d'entendre". Roig va fer un esbós de la vida de mossèn Cinto Verdaguer situant el seu lloc de naixement, a Folgueroles el 17 de maig de 1845, i explicant que era el tercer dels vuit fills que van tenir els seus pares i dels que en van sobreviure quatre. Els pares de Verdaguer, "de procedència modesta, devots i instruïts i sobretot sa mare van influir molt en la seva formació". Francesc Roig va destacar l'obra poètica de Verdaguer i va explicar com a través de la seva obra poètica, sobretot amb la publicació de "Pàtria" que contenia els poemes L'Emigrant, Lo Pi de les Tres Branques, ... es va convertir en un referent del catalanisme. Roig va explicar també com la vida de Verdaguer va fer un tomb radical quan va tornar d'un viatge a Terra Santa acompanyant els marquesos de Cumillas i com des de llavors es va dedicar de ple a tasques evangelitzadores i de més contacte amb la gent necessitada. Verdaguer va anar perdent el suport popular i juntament amb la seva activitat exorcista, per designi de la pròpia església, va desembocar en un punt en el que la pròpia església li va retirar la llicència episcopal i va estar dos anys retirat al santuari de la Gleva on va caure en depressió. Posteriorment, l'any 1898, se li va restablir la llicència per a oficiar missa però ja no va tenir el suport popular, segons va explicar Roig. Verdaguer moria l'any 1902.

Francesc Roig també va explicar l'intent d'apropiació que va fer el règim franquista de la figura de Verdaguer del que se li va estrenar l'obra "Canigó" en motiu dels 50 anys de la seva mort, l'any 1952. El règim franquista va posar la seva figura als bitllets de 500 pessetes i en segells de correus, "les autoritats franquistes van voler assimilar la seva obra".

Pel que fa al Cardenal Vidal i Barraquer, Francesc Roig va centrar la seva exposició en el fet de que no va voler signar la carta col·lectiva dels bisbes espanyols donant suport a Franco, l'any 1936, "va rebre el càstig però no va ser només pel fet de no signar la carta. La seva enemistat personal amb el Cardenal Isidre Gomà ja era molt manifesta". Roig es va centrar en aquesta enemistat entre els dos cardenals. Finalment i per centrar el cert paral·lelisme entre els dos eclesiàstics, va dir que els dos havien estat "defensors de la cultura i de la llengua catalana a l'església i a la societat".