Cultura

Exposició

S'inaugura l'exposició fotogràfica «Remendadores» de Montserrat Vidal-Barraquer

Per Berta Ruiz

Imatge del passeig Miramar, números 19-22 (any 1946) - AMCAM-ANC Fons Arxiu Família Vidal-Barraquer
Imatge del passeig Miramar, números 19-22 (any 1946) - AMCAM-ANC Fons Arxiu Família Vidal-Barraquer | Cedida

Ahir al vespre s'inaugurava a la Torre del Port, l'exposició fotogràfica “Remendadores”, amb imatges de dones de la Platja de Cambrils realitzades després de la Guerra Civil per Montserrat Vidal-Barraquer i Flaquer –una de les fotògrafes catalanes pioneres–, i neboda del Cardenal Vidal i Barraquer. L'acte estava inclòs dins de l'Any Cardenal Vidal i Barraquer i el XIII Cicle de Memòria de Tardor. La inauguració va anar a càrrec de l'alcaldessa de Cambrils –Camí Mendoza–, el regidor de Cultura –Lluís Abella–, el director del Museu d'Història de Cambrils –Gerard Martí– i l'arxiver municipal, Pedro Otiña.

Montserrat Vidal-Barraquer i la seva fotografia costumista

Va ser l'arxiver –Pedro Otiña– qui va fer una breu explicació biogràfica de Montserrat Vidal-Barraquer. Segons va explicar va néixer a Sarrià l'any 1902 –era un municipi que no va formar part de Barcelona fins l'any 1921– i va morir a Barcelona l'any 1992. Era filla de Josep Vidal i Barraquer, germà del Cardenal. La seva mare es va morir l'any 1902 i el seu pare es va tornar a casar amb Montserrat Marfà, amb qui tingué quatre filles i tres fills més. Montserrat Vidal-Barraquer va ser soltera tota la vida i sense fills, dins d'una família acomodada, que vivia entre Sarrià i Cambrils. Durant tota la seva vida va cultivar les seves grans aficions de la música, la fotografia i la costura. La seva afició per la fotografia la va iniciar des de petita i va treballar tant la fotografia artística com la científica. Tal com va comentar Otiña, sempre va treballar en blanc i negre i, únicament durant la dècada dels 70 va fer una incursió al color, no li va agradar. Al final de la seva vida no va poder dedicar-se més a la fotografia perquè va patir una considerable pèrdua de visió. Abans, ella mateixa havia ordenat i classificat els més de 21.000 negatius. La seva fotografia és de caràcter costumista, centrada en Barcelona i el Camp de Tarragona, també es va centrar en la part familiar. Va fer un salt qualitatiu i tècnic a partir de la meitats dels anus 50, quan ella ingressa a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.

Imatges realitzades entre les dècades de 1940 i 1970

Les imatges de l'exposició han estat dipositades per la família a l'Arxiu Nacional de Catalunya, així com altra documentació. A l'Arxiu Municipal de Cambrils també es té còpia de tota aquesta informció. Tal com va apuntar Otiña, també disposen d'imatges realitzades pel pare de la Montserrat Vidal-Barraquer, i de dos dels seus germans –Josep M. i Ramon Vidal-Barraquer i Marfà–. Tot plegat reuneix unes 25.000 unitats documentals. A la mostra hi ha un total de 37 fotografies vinculades a les remendadores de Cambrils, realitzades entre les dècades de 1940 i 1970. Aquesta és possiblement la primera exposició monogràfica de l'obra de Montserrat i va captar molts altres temes com la pagesia, la pesca, els carrers, etc.

Lluís Abella: "Les dones de les famílies cambrilenques de pescadors han desenvolupat un paper rellevant i sovint imprescindible"

Per la seva part, el regidor de Cultura –Lluís Abella– va explicar que, “a tots els pobles pescadors, tradicionalment l'absència dels homes a casa, donava l'oportunitat a les dones de fer visible la seva presència i les seves tasques. Això situa a les dones de les comunitats pescadores com a elements clau d'aquest tipus de societat. A Cambrils coneixem múltiples exemples de dones armadores de bastiments o implicades en les tasques de la comercialització del peix com a tragineres, la indústria conservera, la reparació i la fabricació d'arts de pesca o la gestió econòmica domèstica. Les dones de les famílies cambrilenques de pescadors han desenvolupat un paper rellevant i sovint imprescindible per tirar endavant les hisendes de les famílies i organitzadores de la llar. Les imatges d'aquesta exposició mostren de manera excepcional totes aquestes variables de la identitat cambrilenca”.

El director del Museu d'Història –Gerard Martí– va agrair al col·laboració dels informants que estan participant en el projecte d'estudi de les dones de la comunitat pescadora de Cambrils, així com per la cessió de material per a la mostra: Anna Piñas Fortuny, Emi Rebull Bas, Joan Font Mulet, Joan Font Fortuny, Emilia Fortuny Domènech, Jaume Gil Llaveria, Núria Ill ortoneda, Maria Ferraté Callau I Rosa Rom Font.

Per acabar, l'alcaldessa va agrair públicament la cessió d'aquest material per part de la família Vidal-Barraquer que és una riquesa documental i patrimonial importantíssima per conèixer i preservar la història de Cambrils.

Un moment de l'acte d'inauguració de l'exposició

 

Comenta aquest article