El passat dimecres 14 de novembre, la Reial Acadèmia Europea de Doctors i l’Ateneu Universitari Sant Pacià amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cambrils i de la Comissió cardenal Vidal i Barraquer, van retre un sentit homenatge al cardenal Vidal i Barraquer a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. L’acte va consistir en un acte acadèmic amb rellevants personalitats coneixedores de la vida del Prelat cambrilenc, sota el tema de: “El cardenal Vidal i Barraquer” (1868-1943). La seva vida i el seu itinerari.

El format va ser tipus col·loqui i hi van intervenir, el Dr. Francesc Vidal-Barraquer Mayol, metge i cirurgià bascular, el Dr. Josep M. Solé i Sabater, Catedràtic d’Història Contemporània a la UAB, el Dr. Ramon Cort s i Blay, Vicerector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, el Dr. Armand Puig i Tàrrech, Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, el Dr. Pedro Clarós,Vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i Mons. Jaume Pujol i Balcells, Arquebisbe de Tarragona.

En representació de Cambrils hi van assistir l’alcaldessa –Camí Mendoza–, el regidor de Cultura –Lluís Abella–, el Dr. Pere Navarro i el Comissionat de l’Any Vidal i Barraquer, Josep M. Panicello. Tots el ponents van agrair la presència municipal i van destacar el nivell aconseguit en la celebració de l’Any cardenal Vidal i Barraquer.

El Dr. Clarós va justificar l’organització de l’acte i va fer una introducció en la que va parlar del cardenal cambrilenc, en la seva vesant biogràfica i de valors humans i espirituals. Va comentar que el cardenal Vidal i Barraquer era un gran desconegut pel públic en general. Que tenia una ment privilegiada i que la seva vida ve estar plena de situacions conflictives. Mn. Muntanyola el va definir com un diplomàtic a l’hora que un sant baró.

Des de Roma, en plena guerra civil va intentar exercir la seva tasca pastoral a distancia. Va fer tot el possible per aconseguir la pau entre els dos bàndols de la guerra civil. No va escatimar en utilitzar la seva relació amb els bisbes espanyols o amb governs europeus en benefici de la pau.

Fou considerat un Prelat savi i virtuós, però alguns el van titllar de separatista i excessivament polític, per altres va ser considerat de caràcter independent, però no independentista. També va fer referència a la poca sintonia que va tenir amb el cardenal Gomà, fill de la Riba.

Tot seguit el Dr. Clarós com moderador, va formular diferents preguntes als ponents de la mesa que van contestar les diferent temàtiques:

Visió més familiar

El Dr. Francesc Vidal-Barraquer va parlar de la visió més estrictament familiar. En aquest sentit va explicar els orígens de la família Vida i Barraquer, que consten a Cambrils des del s XV. Van començar sent pagesos, però d’una forma lenta i progressiva es van anar convertint en propietaris. Posteriorment emparenten amb la família Gimbernat amb una llarga tradició de notaris i advocats. La família Vidal s’ajunta amb la família Gimbernat, una generació abans del naixement del cardenal. Tant el pare com dos oncles són advocats, un d’ells a més és canonge, per tant tenen una gran influencia en la seva formació. També va explicar l’origen de la família Barraquer.

Relació amb Primo de Rivera i el segon de la II República

El Dr. Ramon Corts va parlar de quina va ser la relació del Cardenal amb els governs previs a la guerra civil, o sigui amb el Govern del general Primo de Rivera, així com amb el de la segona república. Va dir que Vidal i Barraquer fou regionalista, tingué de director espiritual al bisbe Tores i Bages i desprès al jesuïta Puiggròs. La dictadura de Primo de Rivera el feu catalanista, al màxim que va arribar fou a l’autonomisme. “Tot per Déu, res per la política” expressava. Si l’haguéssim de definir hauríem de dir que era monàrquic, admirava a Alfons XIII, però amb el pas del temps es va tornar crític amb el Rei, per què aquest s’havia lliurat a mans de la política de Primo de Rivera, anticatalanista.

Relació amb el Vaticà

El Dr. Josep M. Solé i Sabaté, va explicar quina va ser la relació del cardenal amb el Vaticà a partir del 18 de juliol de 1936 fins el principi de la segona guerra mundial, quan aquest es desplaça a Suïssa. Va parlar de la detenció a Montblanc i de com se’l va poder treure des país en vaixell cap a Itàlia. Des de la Cartoixa va mantenir una abundant correspondència amb el papa Pacelli, en la que li explica la persecució religiosa a Espanya. Franco va dir que no el deixaria tornar mai a Espanya “por su actitud remota, pasada i presente” i va demanar que renunciés a la seu de Tarragona, cosa que no va voler fer, i per tant va morir a l’exili.

El Dr. Armand Puig va fer una lectura del personatge de Vidal i Barraquer. Va dir que fou un home de govern, el dirigent natural de l’església catalana des que fou nomenat cardenal el 1912 fins el 1936. A més, durant els primers temps de la república va ser l’interlocutor de l’Església d’Espanya amb les autoritats del nou règim, com a president de la Confederació de Metropolitans. Va interpretar els signes del seu temps en tot moment, a la llum de l’evangeli i de l’Església. A partir d’aquí va seguir desgranant la personalitat del Vidal i Barraquer.

L’arquebisbe de Tarragona, Mons Jaume Pujol, que presidia l’acte, va fer referència a la missa que va celebrar el 13 de setembre al Santuari de la Mare de Déu del Camí de Cambrils, amb motiu del 75è aniversari de la mort del cardenal. També va tenir un record per la jornada del retorn de les seves despulles a la catedral de Tarragona el 1978 i de l’important cerimònia religiosa celebrada i que va ser presidida per l’Arquebisbe Josep Pont i Gol, principal impulsor del retorn del Prelat des de Suïssa, donant compliment així a un dels punts del seu testament espiritual. Hi van assistir tots els bisbes catalans i centenars de preveres.