Les segones jornades per als Bons Tractes de Cambrils continuen, avui dijous 22 de novembre (20:30 hores), amb la projecció de la pel·lícula “El proxeneta. Paso corto, mala leche’ i un cinefòrum posterior amb la directora, Mabel Lozano, al Cinema Rambla de l’Art (Rambla Jaume I, 35).

El preu de la sessió de cinema amb el debat amb la directora és de 1,50 euros. Posteriorment, a les 22:30 hores, hi haurà un sopar amb Mabel Lozano per continuar el cinefòrum. Les persones interessades en participar al sopar, que costa 20 euros, poden demanar més informació i reservar la plaça al telèfon 977 36 88 38 o al correu abv@olwynfilms.com.

Explotació sexual de les dones

A Espanya la tracta de dones, que no ha estat considerada delicte fins l’any 2010, genera uns guanys de 5 milions d’euros al dia. Una xifra que només supera Tailàndia i Puerto Rico. Amb “El Proxeneta. Paso cort, mala Leche”, la cineasta torna a posar en el punt de mira l’explotació sexual de les dones, cada cop més joves, a través de la tracta en la prostitució, com ja va fer amb la seva pel·lícula anterior, “Chicas Nuevas 24h”.

El film es divideix en tres parts: de macarres a proxenetes, cap dona neix per a prostituta i els paràsits de la prostitució. La cineasta crea un documental que supera l’horror de qualsevol ficció de terror. Un malson terrorífic que viuen milions de nenes, noies i dones a tot el món que són consumides com objectes sexuals per part de milions de nois i homes també al nostre país i al nostre municipi. És una realitat actual, quotidiana, coneguda i que empitjora cada cop més.

El film gira entorn a un personatge real “El músico”. És el primer retrat d’un proxeneta espanyol que explica la transició des d’aquells petits llocs amb putes espanyoles, que arribaven als clubs forçades pels seus macarres a l’immens negoci que suposa la tracta de les dones. “El músico” parla sense cap pudor d’elles com si fossin caps de bestiar, assumint que va ser “un fill de puta” i admetent que no solia utilitzar la violència física contra “les seves” dones només per no “malmetre el seu producte”.

A través d’aquest personatge real es va desgranat, amb tot detall tota la trama de manipulació, maldat, picaresca delictiva i agressivitat envers un delicte no tan mal vist en la nostra i moltes altres societats. El film mostra l’estructura que sustenta i demanda contínuament aquesta explotació; els clientes i el tabús social que els invisibilitza i de responsabilitza socialment, amb una dada alarmant, cada cop son més joves.

Mabel Lozano: "Ara, el porno s'ha democratitzat i un nen amb 11 anys ja pot està veient porno dur"

Lozano assegura que “abans el porno només es veia al canal plus i amb barretes codificades. Ara, el porno s’ha democratitzat i un nen amb 11 anys ja està veient porno dur, amb violència, submissió i masclisme. Es van educant en sexualitat a través del porno. Acaben bevent de les mateixes aigües que la tracta de dones”.

La pel·lícula mostra com els propietaris dels negocis sexuals han anat captant a la clientela cada cop més jove apropant-los al seu negoci d’explotació sexual com un espai d’oci i de consum de dones que són mostrades i consumides com un objecte més de consum, un objecte per al plaer sexual dels nois i homes, explotades, esclavitzades, intercanviables i despersonalitzades. També es pot evidenciar la normalització i la integració dels clubs de putes en els municipis on fins i tot financen espais socialitzadors com va passar a la localitat de Bellvei (Tarragona), on un dels Clubs de “El músico” va arribar a anunciar-se a l’equipament de futbol infantil masculí.

La directora Mabel Lozano va escollir fer cinema social i l’any 2005 la seva vida va canviar quan va conèixer a Irina, una jove russa que va ser prostituïda, esclavitzada i venuda per 3.000€ a Espanya. “Jo pensava que tot això era com un secret, que molt poca gent coneixia la tracta de les dones que hi ha al nostre país”, explica la cineasta.

L’objectiu de les Jornades per als Bons Tractes és incidir des de la formació i la sensibilització ciutadana en l’eradicació de totes les formes de violència masclista que encara perduren en la nostra societat i donar elements per al foment de la igualtat i dels bons tractes com a única forma possible de les relacions interpersonals.