Ahir al vespre i sota el títol de "El Cardenal de Cambrils: humanisme i espiritualitat", el Centre Cultural va acollir un nou acte a l'entorn de l'Any Cardenal que es porta a terme aquest any. El format d'aquest acte va ser de taula rodona i va comptar amb la participació de mossèn Josep Raventós, rector de la Parròquia de Santa Maria de Cambrils durant el període 1985-2006 i coautor amb Albert Manent de l’Església clandestina a Catalunya durant la guerra civil 1936-1939. I també de la doctora Margarita Mauri Álvarez, professora d'Ètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i autora del llibre “El pensament del cardenal Vidal i Barraquer”. Va moderar l'acte el director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí.

Mossèn Josep Raventós va destacar que el Cardenal Vidal i Barraquer era "un home de pregària i dialogant, un pare pastor sol·lícit i abnegat i va mostrar una fortalesa i esperança fruit de l'adversitat". Al voltant d'aquests conceptes, mossèn Raventós va anar llegint fragments de cartes que havia fet el Cardenal i va explicar anècdotes al voltant d'episodis viscuts per la gent propera i de l'entorn del cardenal. Pel que fa al prelat cambrilenc va dir que era un home "espiritualment lliure".

En un altre apartat de la seva intervenció, mossèn Raventós va dir que el cardenal va ser "un home d'església amb visió de futur", segons havia dit el doctor Pont i que una qüestió que el va preocupar molt va ser "que els capellans es mantinguessin lluny del partidisme polític".

Margarita Mauri: "El Cardenal va ser un home d'església amb visió de futur"

Margarita Mauri va destacar la vesant humanista del Cardenal però va precisar que "l'humanisme considera que l'home és el valor suprem. La diferència de l'humanisme del Cardenal és que per ell, darrera de tot hi ha Déu. El Cardenal Vidal i Barraquer no era un filòsof, va ser un home de fe i de l'església". Mauri també el va definir com a optimista i al voltant del tòpic de "Cardenal de la Pau" va dir que ell mateix havia definit la pau "com la base de la tranquil·la convivència de la societat".

Mauri també va definir el Cardenal com un home de cultura i que va tenir molt d'interès per alfabetitzar el poble i també per vetllar per la formació dels sacerdots. Margarita Mauri també va destacar un parell de frases referents a la figura del Cardenal, "va ser un home d'església amb visió de futur" i que "va patir molt per la situació que li va tocar viure".