Cultura

Literatura

Asmaa Aouattah: «Les dones amazigues viuen contínuament entre dos móns: el que han deixat allà i el d'acollida»

Per Berta Ruiz

Presentació del llibre, el passat divendres a la tarda. D'esquerra a dreta: Asmaa Aouattah, Najat Driouech i Joan Carles Andreu
Presentació del llibre, el passat divendres a la tarda. D'esquerra a dreta: Asmaa Aouattah, Najat Driouech i Joan Carles Andreu | Berta Ruiz

El Centre Cultural va acollir, el passat divendres al vespre, la presentació del llibre "L'etern retorn" d'Asmaa Aouattah, de Voliana Edicions. L'acte, organitzat per l'ANC de Cambrils, va comptar amb la participació de la diputada d'ERC al Parlament, Najat Driouech i la presentació de Joan Carles Andreu. El llibre és un selecció de contes amb històries de dones migrants del món amazic –comunitat majoritària a Catalunya–.

Asmaa Aouattah, l'autora del llibre, és llicenciada en filosofia per la Universitat de Fes del Marroc i exerceix en diverses activitats del món administratiu i de la docència com a experta en llengua amaziga (o berber), immigració i igualtat de gènere. Asmaa Aouattah –nascuda a la regió del Rif i d'origen amazic– debuta com a escriptora amb aquest llibre que és un recull de narracions breus, amb un llenguatge viu i molt expressiu. Segons va explicar a revistacambrils.cat, “són contes sobre les dones d'origen marroquí en general i amazic en particular. Són dones procedents d'aquestes terres, amb aquesta identitat d'origen, amb aquest mode de vida propi, amb uns costums i tradicions. Són dones que contínuament estan vivint entre dos món: el que han deixat allà i el d'acollida”.

«'L'etern retorn' parla de vivències, de records, de dificultats i de les estratègies que emprenen les dones per superar aquestes situacions i adversitats”

És una obra que, “parla dels reptes d'adaptació, de la trobada entre diferents maneres de fer i de veure les coses. Parla de com les dones intenten casar aquestes dues maneres, com responen a aquests reptes, com responen a aquest “xoc” de cultures, de costums i de maneres de viure. Parla de totes les dificultats que tenen per arribar a ser autònomes en un país que les condiciona per tenir una llei d'estrangeria i per trobar-se amb una certa estigmatització per part de la societat d'acollida. Hi ha una certa mirada que limita el seu accés als serveis i que les aboca a unes discriminacions que fan que no visquin en igualtat i amb una ciutadania plena. Unes ciutadanes que haurien de passar d'una fase d'adaptació a una altra fase de ciutadania de ple dret i de contribució a la construcció d'aquesta societat” comenta l'autora. L'etern retorn parla de tot això: “de vivències, de records, de dificultats i de les estratègies que emprenen les dones per superar aquestes situacions i adversitats”.

A banda, Asmaa Aouattah també aborda la relació amb el país d'origen “que té un passat que comparteix certs episodis amb l'Estat espanyol, és una terra que va ser colonitzada. Aquesta colonització ha deixat ferides que han deixat conseqüències en el present. També hi ha tot el procés de marginació que ha patit la regió del Rif i els diferents episodis de repressió. Estem vivint un present efervescent que és la revolta del Rif, des de fa gairebé 2 anys”. Tal com ha afegit l'autora, “surten diferents temes, però les dones són l'eix central. Són contes ficticis amb un rerefons real”.

Comenta aquest article