El Document del Mes de l'Arxiu Municipal de Cambrils corresponent a aquest mes de gener de 2019 està dedicat al vaixell Isla de Menorca que durant més de tres anys va estar embarrancat a la platja de l'Ardiaca de la nostra població, cap a finals de la Guerra Civil. Aquest vaixell va ser utilitzat com a presó al port de Tarragona i el març de 1938 va ser atacat per un avió de l'exèrcit franquista al sud del port de Tarragona. El vaixell va sofrir danys i el seu capità el va fer embarrancar a la platja de l'Ardiaca on va romandre fins l'any 1941 en què es va començar a desballestar.

Cambrils, sisè municipi de la demarcació de Tarragona amb més atacs aeris

El Document del Mes de l'Arxiu Municipal explica que Cambrils va patir 55 atacs aeris i va ser el sisè municipi més bombardejat durant la guerra civil espanyola. L'aviació franquista també s'havia fixat en els vaixells com a objectius bèl·lics El Document dóna dades tècniques d'aquest vaixell, que havia estat construït l'any 1883 a França, prop de Toló. El vaixell feia 75,20 metres d'eslora i 9,11 metres de mànega. Es movia gràcies a dues calderes amb sis forns de 180 cavalls nominals de potència, a una velocitat de 10,5 nusos. Aquest vaixell havia estat adquirit, l'any 1900, per la Compañía Mahonesa de Vapores per prestar servei a les illes Balears. L'any 1919 va passara formar part de la companyia Transmediterrània i va prestar serveis a la línia Cadis-Larache. Quan es va iniciar la Guerra Civil el vaixell es trobava en aigües del bàndol republicà i va estar al port de Castelló fent funcions de vaixell presó. L'Isla de Menorca va arribar al port de Tarragona el 25 de novembre de 1936 i hi va romandre fins el desembre de 1937. Després, el vapor va prestar servei entre els ports del Sud de França i els ports de l'Espanya Republicana. El 15 de març de 1938, un avió Heinkel-59 que havia sortit de Pollença i sobrevolava Tarragona va deixar caure dues bombes de 250 kg contra un vapor que navegava pel sud del port de Tarragona. Les dues bombes van impactar al vaixell, provocant explosions i incendis. En el Document del Mes es considera que el vaixell bombardejat era l'Isla de Menorca i que el capità del vaixell el va fer arribar fins la platja de l'Ardiaca on el va fer encallar.

El desballestament del vaixell

El 29 de juliol de 1941, un cop acabada la guerra civil des de feia ja un parell d'anys, es publicava el concurs de venda per al desballestament del vapor. El preu mínim, segons explica el Document del Mes, va ser de cinquanta mil pessetes i els concursants que optessin al treball havien de realitzar un dipòsit del 10% del preu mínim assenyalat. L'adjudicatari havia d'estar autoritzat per la branca de la ferralla i es va permetre que es pogués destinar a planxa, com a màxim, cent tones i el ferro colat i la totalitat dels materials no fèrrics recuperats s'havien de destinar completament a ferralla. Els materials de qualitat superior, prèvia autorització, podien tornar a posar-se en circulació mitjançant venda comunicada a les autoritats.

80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Cambrils

Ahir 15 de gener es complien els 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Cambrils. Va ser el 15 de gener de 1939 que diferents unitats de l'exèrcit franquista ocupaven les viles i ciutats del Camp de Tarragona. Segons explica el Document del Mes, a Cambrils ho feu el Cos de l'Exèrcit Marroquí, una unitat que formava part de l'Exèrcit del Nord. El nou règim franquista instaurat al municipi va decidir posar el nom de plaça d'Espanya a la plaça principal de la vila, que en aquells moments s'anomenava plaça de la República. A meitats del mes de març de 1939 es van imposar els noms lligats a la dictadura a diferents carrers de Cambrils, com va passar a la resta de poblacions de l'estat. Un dels carrers de la Platja va ser anomenat 15 de Enero, per commemorar la data d'entrada de les tropes franquistes a la població. L'any 1977, una comissió ciutadana va canviar els noms franquistes, menys el de plaça d'Espanya, i el carrer 15 de Enero va passar a ser batejat com a carrer de Pau Casals.