Un equip codirigit per Josep Maria Vergès i Marta Fontanals, arqueòlegs i membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) realitza una nova campanya d’excavació al jaciment neolític del Cavet, des del passat 8 de gener i fins al 28 d’aquest mateix mes. L’objectiu principal d’enguany és continuar i ampliar la superfície del sondeig iniciat en campanyes anteriors en una zona molt interessant del jaciment on es documenta una seqüència de, fins al moment, 13 nivells que han proporcionat abundant material arqueològic, principalment ceràmiques i indústria lítica, i en menor mesura, restes de malacofauna marina i carbons pertanyents principalment al període neolític. També s’hi ha identificat un possible fossat defensiu construït durant la primera fase de l’assentament que les datacions realitzades situarien fa uns 6.800 anys, en el neolític antic, pel que es tractaria de les estructures d’aquestes característiques més antigues documentades a les comarques meridionals de Catalunya.

Aportació municipal de 7.000 euros

La intervenció arqueològica compta amb el suport econòmic i logístic de l’Ajuntament de Cambrils, que aporta 7.000 euros a través del Museu d’Història de Cambrils. Aquesta contribució, i les realitzades en anys anteriors, es formalitzen mitjançant convenis específics en el context del conveni marc de col·laboració establert entre el consistori municipal de Cambrils i l’IPHES, signat l’any 2005.

A més, el treball de camp i la recerca al jaciment del Cavet forma partdel projecte quadriennal de recerca“Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, finançat per la Generalitat de Catalunya. També està inclòs en el Grup de Recerca reconegut i finançat per l’AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca) “Grup d’anàlisi de processos sociològics, canvis culturals i dinàmiques de població a la prehistòria” (2017SGR836).

Fins a dia d’avui, la recerca de l’IPHES al Cavet ha permès ampliar el coneixement que es tenia d’aquest jaciment a l’aire lliure, confirmant la seva ocupació de manera intermitent des del neolític antic fins a època ibèrica, essent alhora un dels testimonis més antics de l’assentament dels primers grups d’agricultors i ramaders al nostre territori.

Emmagatzematge

A banda dels nivells d’ocupació esmentats, al jaciment s’hi han localitzat més d’un centenar d’estructures excavades en el subsòl que s’utilitzaven com a sitges per a l’emmagatzematge de cereals i productes agrícoles, que quan es deixaven d’utilitzar s’empraven com a abocadors. Així quan s’excaven s’obtenen les restes de les tasques domèstiques d’aquestes comunitats: fragments de ceràmica, llavors de cereals, petxines i caragols marins i terrestres, carbons, etc. En aquest temps al jaciment del Cavet se n’han excavat una vintena.