El Centre Cultural acollia, ahir al vespre, la presentació del llibre “La mitra de l'exili” del Dr. Manuel Castellet i Solanas, acte emmarcat en l'Any Cardenal Vidal i Barraquer. A l'inici de l'acte hi va intervenir l'alcaldessa –Camí Mendoza– qui va donar pas al Dr. Josep Oliveras –catedràtic emèrit de geografia regional de la URV– que va desgranar alguns detalls de l'obra en qüestió.

“La mitra de l'exili” és una novel·la que serveix de pretext per donar a conèixer tres personatges rellevants de la Catalunya de la primera meitat de segle XX: Rafael Patxot, Ventura Gassol i, sobretot, el cardenal Francesc Vidal i Barraquer. A través d'una trama narrativa i d'uns personatges de ficció, molt especialment d'una mestra republicana depurada pel franquisme, permet descobrir la personalitat d'aquestes tres figures que s'entrecreuen al llarg de l'obra. Es tracta d'una novel·la molt ràpida i intensa que transcorre en un període curt de temps, des de setembre de 1943 a l'abril de 1944. Aborda la història fictícia d'uns enamorats durant aquells anys de la postguerra: l'Aurosa i el Siscu. A l'Aurora, la mestra, se li desvetllarà un irrefrenable instint d'investigació per esbrinar moltes de les vicissituds que van envoltar la mort del Cardenal Vidal i Barraquer, esdevinguda a Friburg, Suïssa, el 1943.

L'obra barreja uns fets reals amb unes bones dosis de ficció

Tal com es va explicar en la presentació d'ahir, l'obra barreja uns fets reals amb unes bones dosis de ficció a través d'aquests altres personatges i d'aquestes famílies. També surten molts d'altres personatges relacionats amb aquestes terres per la relació que tenien amb el Cardenal Vidal i Barraquer o amb Ventura Gasol com per exemple: el músic Robert Gerhard de Valls, l'Higini Anglès que era de Maspujols, el bisbe auxiliar Manel Borràs que era de la Canonja, etcètera. O en l'àmbit de l'art hi apareixen figures destacades com Santiago Rusiñol o Ramon Casas.

La novel·la té aquest caràcter històric que ofereix la possibilitat d'anar desgranant petits episodis de la vida de la societat catalana de l'època, en un context de moltes mancances com va ser la dura postguerra. A banda, hi ha el rerefons de la Guerra Civil que apareix amb diferents referències com els bombardejos de Lleida, la Batalla de l'Ebre, els bombardejos de Barcelona del març de 1938 o la maternitat d'Elna...