Tant a la vida com a l'esport, quan caus t'has d'aixecar i seguir endavant. Aquest és el missatge de vitalitat i d'optimisme que transmet un sempre somrient Xavier Bonastre, després de deixar enrere uns mesos molt durs i complicats relacionats amb la seva salut. El conegut periodista esportiu de TV3 visitava Cambrils, aquest passat cap de setmana, per presentar el seu darrer llibre titulat 100 històries del córrer –al Palau Municipal d'Esports– i per participar a la Mitja Marató.

Prop de 750 curses a les seves cames durant 22 anys –amb 54 maratons inclosos– donen per a molt. 100 històries del córrer és un recull de coses que li han passat al Xavier Bonastre al llarg de la seva dilatada experiència a les curses populars. "Són històries curtes, anècdotes, aventures i moltes coses que m'han passat en tots aquests anys que fa que corro. A més tinc un blog on faig les cròniques de les curses i això també m'ha servit de base per al llibre. Crec que són històries que poden servir o que es poden sentir reflectits d'altres corredors populars –que som la majoria–, perquè els que guanyen són pocs i els que anem al darrere som molts". Segons ha explicat Bonastre a revistacambrils.cat, "el llibre no només l'he pensat per als corredors, perquè d'igual manera que veiem una sèrie d'advocats o de metges i no necessàriament som advocats o metges perquè ens agradi; al llibre hi ha històries que estan ambientades en el córrer, però no només li passen a la gent que corre".

"El córrer és com un món, és com una comunitat sana"

"En realitat, el córrer és per a tothom: caminar tots caminem i córrer és el que va immediatament després del caminar. És tan senzill com un dia posar-s'hi"

Per a Xavier Bonastre, "el córrer és com un món, és com una comunitat sana perquè és esportiva. Els corredor som molts i de totes les edats, tot i que principalment hi ha molta gent dels 35 anys en amunt. En realitat, el córrer és per a tothom: caminar tots caminem i córrer és el que va immediatament després del caminar. És tan senzill com un dia posar-s'hi". De fet, al llibre també hi ha consells o recomanacions que poden servir d'utilitat per als amants del món del running o pels que volen iniciar-se. Tal com ha dit Bonastre, "espero que el llibre també serveixi per motivar a d'altres persones, perquè explico com començar a córrer. Primer, a poc a poc. Caminar i córrer, caminar i córrer i al final caminar menys i córrer més de forma progressiva. És qüestió de voluntat".

"Els metges em van dir: 'si tu no fossis esportista habitual, potser no te n'hauries sortit'"

El ser corredor li aporta moltes coses positives i saludables a la seva vida i, tot i que confessa que, "potser sonarà una mica dramàtic, una de les coses que m'ha aportat és que m'ha salvat la vida. Així de clar!". El periodista barceloní ha explicat que, "vaig tenir un càncer fa 12 anys. L'abril de 2018 vaig tenir una oclusió intestinal que em va portar al quiròfan i al setembre de 2018 vaig tenir una perforació intestinal que em va dur dues vegades al quiròfan en dos dies; vaig passar per la UCI i vaig estar 8 dies en coma. Amb tot això, els metges em van dir: 'si tu no fossis esportista habitual –no cal ser un corredor professional–, però si no tinguessis un mínim de forma física, potser no te n'hauries sortit'. La gent es mor d'això i els que no, triguen dos anys en recuperar-se. Jo, el proper mes de maig correré la marató d'Empúries. En sis mesos, ja estem a tope! Per tant, el fet de córrer m'ha aportat molt".

Un corredor incombustible

I, als seus gairebé 58 anys, Xavier Bonastre segueix a peu de cursa de forma incombustible. El secret està en ser conscient fins a on pots arribar en cada moment. "Si tu ets conscient que no pots córrer el mateix amb 58 anys que quan en tenies 30; si ets conscient d'això i ets capaç d'assumir-ho, –tot i que a vegades no és tan fàcil–, doncs ja està! A gaudir del córrer i a passar-ho bé. Aquí a Cambrils havia corregut la Mitja Marató en menys d'una hora i mitja; si ara baixo de les dues hores ja estaré content, perquè després de tot el que he passat, gràcies a Déu que puc córrer. I endavant!".