Ahir al vespre s'inaugurava al Museu Molí de les Tres Eres l'exposició titulada "Sota censura: Manuel de Pedrolo, retrat d'un segle de lluita", produïda pel Museu de Cervera i la Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya. L'acte d'inauguració va anar de la mà de l'alcaldessa –Camí Mendoza–, el regidor de Cultura i Festes –Lluís Abella– i el director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí. Tal com va apuntar Martí en la seva presentació, “Manuel de Pedrolo va ser un escriptor que va conrear tots els gèneres literaris: poesia, teatre, narrativa i contes. La seva obra és un dels corpus més extensos de les lletres catalanes, eclipsada per la seva coneguda novel·la de ciència-ficció “Mecanoscrit del segon origen”. Entre 1949 i 1989 va escriure 85 obres; d'aquestes, 33 van haver d'esperar més de 10 anys a ser publicats fruit de la censura franquista. Aquesta setmana, que es commemoren els 80 anys del final de la Guerra Civil, és un bon moment per inaugurar aquesta exposició”.

Un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo

De fet, la mostra és un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l'escriptura en un sentit ampli i compromès. L'exposició aborda la dimensió més política i social d'un Pedrolo que posa la literatura al servei d'un ideari. A través dels seus textos, es poden resseguir aspectes fonamentals de la història de Catalunya com el catalanisme polític, la lluita obrera, l'alliberament de la dona, la llibertat d'expressió que construeixen l'univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

Segons va explicar el regidor de Cultura –Lluís Abella–, l'exposició s'estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència. El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.