La comunitat gitana cambrilenca va celebrar, ahir, el Dia Internacional del Poble Gitano. Els actes es van iniciar amb una recepció institucional a la sala de plens de l'Ajuntament de Cambrils, a càrrec de l'alcaldessa –Camí Mendoza– i el regidor de Benestar Social, Salut i Drets Cívics, Josep Maria Vallès. També hi van assistir diferents regidors del consistori cambrilenc. En la seva intervenció, Mendoza va explicar que el 8 d'abril se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. Aquesta diada commemora el primer congrés gitano internacional, celebrat a Londres el 8 d’abril de 1971, on es van consensuar, entre d’altres, la bandera i l’himne del poble gitano. L'alcaldessa va comentar que “és un poble itinerant i lliure, però també perseguit i assassinat. Hem de treballar en un pla integral amb el poble gitano –amb dos mediadors– amb l'objectiu de millorar l'èxit educatiu, lluitar contra l'antigitanisme i en favor de les dones gitanes. Avui volem retre un homenatge als gitanos, perquè Cambrils també és gitana”.

Per la seva part, el regidor Josep M. Vallès va dir que “el poble gitano segueix patint discriminacions, intoleràncies i diferents formes de racisme, és una discriminació històrica. El repte de les administracions és garantir els drets dels seus ciutadans i treballar per la seva plena inclusió i fer-ho amb el conjunt de la societat per erradicar pràctiques discriminatòries. Hem d'apostar per la interculturalitat amb una societat plural i diversa. L'educació és el pilar fonamental, així com el respecte i el diàleg entre les persones de diferents cultures, perquè la persona sempre ha d'estar al centre”.

Abraham Campos: "Volem treballar en la defensa i l'impuls de la comunitat gitana com una part de la cultura catalana"

A continuació va intervenir el president de Nueva Asociación Cultural Gitana de Cambrils, Abraham Campos per agrair la rebuda a la casa de tots els cambrilencs. Campos va explicar que, “la nostra història està marcada per la persecució i per les situacions adverses dels nostres avantpassats. Avui és un dia de reivindicació, però no de victimisme. Volem treballar en la defensa i l'impuls de la comunitat gitana com una part de la cultura catalana i establir un diàleg des de la cultura de la pau. Un dels nostres objectius és l'educació reglada dels nostres joves i que tinguin les mateixes oportunitats que els de la societat majoritària. Volem que el fet de veure un gitano universitari no sigui una cosa excepcional. Volem ser protagonistes, volem tenir representació i participació en la política catalana. Som gitanos, catalans i apostem per la vida col·lectiva amb pau i llibertat”.

A més, enguany la celebració va comptar amb la participació del president de l’Asociación para la Memoria del Genocidio Gitano de Catalunya, Miguel Palacios Carbonell, que és pastor de la Iglesia Evangèlica Filadèlfia a Madrid, professor, conferenciant, Llicenciat a l’Escola Shalom Jerusalén i el primer gitano que va formar part de la Junta Directiva del Consejo Evangélico de Madrid.

Genocidi gitano durant el nazisme

Palacios va explicar que, “avui és una festa per estar alegre, malgrat que la història del poble gitano és trista, plena d'obscuritat, sang i persecució, però mai ha falta l'alegria, la resistència i les ganes de viure”. Va explicar que “l'antigitanisme apareix a Espanya amb els Reis Catòlics, que van establir unes 200 lleis pragmàtiques en contra de la població gitana. Hem de donar a conèixer la història perquè no torni a passar, volem l'educació dels nostres joves”. En la seva exposició, Palacios també va fer un ampli repàs històric i gràfic del genocidi gitano durant el període del nazisme.

Ofrena floral al parc del Pinaret

A continuació, l’associació cambrilenca va homenatjar a diversos membres de la comunitat i els músics Luís Cortés i Rebeca Doya van interpretar l’himne “Gelem, Gelem”. La celebració  va continuar amb una comitiva de carruatges i cavalls, que es van desplaçar des de la plaça de l’Ajuntament fins a la font del Parc del Pinaret, on es va fer l’ofrena floral. Aquesta cerimònia se celebra a tot el món i consisteix en llençar pètals de flors a l’aigua com a símbol de llibertat i en record a les víctimes dels atacs xenòfobs i racistes, especialment durant l'holocaust nazi. El riu representa la història d’un poble sense pàtria que flueix entre el diferents països.