La sala d'actes del Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, el primer acte de la celebració dels 40 anys del naixement del Centre d'Estudis Cambrilencs. Aquest primer acte va consistir en una taula rodona que va comptar amb la participació de l'arqueòleg Jaume Massó; el primer president de l'entitat, Josep M. Recasens; l'actual president, Josep Pedrell, el director de Revista Cambrils, Lluís Rovira i l'historiador Manel Tarés i que va estar moderada pel director del Museu d'Història, Gerard Martí. L'acte, que va ser presentat pel vicepresident del CEC, Francesc Garriga, va servir per fer un repàs del que va suposar el naixement del Centre d'Estudis Cambrilencs, el que representa avui en dia i el paper que ha de tenir en un futur.

Pel que fa al naixement, es va recordar la primera assemblea constitutiva que es va realitzar el 28 de novembre de l'any 1979 a la Cripta de l'Ermita i a la que hi van participar 24 persones, "totes elles molt interessades i amb gran estimació per les coses del poble", segons va escriure a l'edició de Revista Cambrils el que va ser elegit vice-president de l'entitat, Ramon Ortiga. El mateix Ortiga va explicar en la seva crònica que l'entitat s'havia començat a gestar un any enrere, concretament el desembre de 1978 amb una primera reunió d'unes 10 persones al Saló Blau. Durant els mesos següents es van anar fent els tràmits necessaris davant les diferents administracions i el 28 de novembre d'aquell any es constituïa oficialment el Centre d'Estudis Cambrilencs al capdavant del qual hi havia Josep M. Recasens, que n'ha estat el president durant els seus primers 35 anys d'existència. A part del naixement de l'entitat es van recordar fets importants com van ser l'arranjament de la torre de l'Ermita i del Molí de les Tres Eres, seu de l'actual Museu d'Història.

Un altre dels capítols destacats que es va tractar en la taula rodona d'ahir va ser la descoberta del jaciment de la Llosa, el febrer de l'any 1992, i en això hi va tenir un paper determinant l'arqueòleg Jaume Massó. Sobre el jaciment de la Llosa es va debatre una bona estona i se'n va destacar la importància que va tenir i ha tingut per a Cambrils. En aquest sentit, també es va destacar la creació de la carta arqueològica del municipi, aprovada l'any 1993 i que ja va servir per a que es contemplés en el Pla General de desembre del 1993.

Respecte al futur de l'entitat, tots els ponents van augurar un paper determinant de cara a la salvaguarda i la difusió del patrimoni local. Jaume Massó va apuntar que el Centre d'Estudis Cambrilencs s'hauria de plantejar fer un butlletí periòdic de divulgació, a l'estil del que fan altres centres similars d'altres poblacions. L'acte es va acabar amb la descoberta de dos quadres amb les imatges dels dos antics presidents que hi ha hagut a l'entitat, Josep M. Recasens i Ramon Ortiga, i que es penjaran en un espai del Molí de les Tres Eres.

Propers actes commemoratius

Els actes previstos de celebració dels 40 anys del CEC contemplen una xerrada sobre el jaciment prehistòric del Cavet, a càrrec de Marta Fontanals i Josep Maria Vergès, membres de l’IPHES, el 6 de maig. El 15 de maig, es farà una xerrada sobre el jaciment iber del castell de Vilafortuny, a càrrec d’Enric Vilalta i Cédric Galliand, arqueòlegs de l’empresa Absis Patrimoni Cultural. El 6 de juny, es farà una xerrada sobre el món romà, a càrrec de José Antonio Muñiz, director de l’empresa Digivisión. El 22 de juny, hi haurà una jornada de portes obertes al Museu Molí de les Tres Eres així com la inauguració de l’exposició “40 anys, 40 històries” al Museu Molí de les Tres Eres, que restarà oberta fins al 15 de setembre. Aquesta exposició mostrarà una selecció de les peces més destacades de la col·lecció etnogràfica recollida pel Centre d’Estudis Cambrilencs. Després de l’estiu, estan previstes noves activitats commemoratives del quarantè aniversari del Centre d’Estudis Cambrilencs, que inclouran conferències i visites guiades, entre d’altres.