Ahir al vespre, al Centre Cultural, es presentava el llibre de relats "Macondo Beach" –editat per Cossetània– de Sebastià Bennasar, guanyador del darrer Premi de Narrativa Vila de Cambrils Josep Lluís Savall. La presentació –a càrrec del regidor de Cultura i Festes Lluís Abella– s'emmarcava en el programa cultural Dies de Llibres, que organitza el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils al volant de la Diada de Sant Jordi. També hi va acudir l'autor –que resideix a Mallorca– i el representant de l'editorial Cossetània, Jordi Ferré.

"Hi ha diferents estats d'ànim"

“Macondo Beach” és un conjunt de relats i narracions breus on el lector hi pot trobar des d'escriptors atrapats en platges atlàntiques fins a platges mediterrànies; relats que freguen la novel·la negra; històries de naufragis que no són el que semblen i fins i tot personatges que es converteixen en illes o que són illes en un arxipèlag de somnis i desitjos. De fet, segons va explicar Sebastià Bennasar a revistacambrils.cat, “no hi ha diferents temàtiques, sinó que hi ha diferents estats d'ànim. Són 14 relats, amb el mar com a relació, però estan escrits a diferents llocs del món, amb diferents ambients i en diferents èpoques de la meva escriptura, per tant, també hi ha una evolució en cadascun dels relats”. Al recull hi ha força varietat, explica l'autor, però principalment “tenen com a fil comú que estan ambientats, sobretot, en platges –més a l'hivern que a l'estiu– i més en pobles marítims o turístics però en l'època on hi havia ningú, buscant una mica aquesta solitud, amb personatges sovint molt solitaris i amb diferents feines o vocacions. Per exemple hi ha dos contes que passen a Cap Verd (Àfrica), hi ha quatre contes més que formen un conjunt central que estan ambientats a les Illes Açores (Portugal), però a illes que no són reals; hi ha uns quants a Mallorca i n'hi ha uns quants a la costa catalana i valenciana”.

En general, segons va apuntar Bennasar, “són contes molt realistes i fins i tot alguns arriben al punt de realisme brut, amb un punt tràgic; busco personatges desencisats i solitaris. Alguns contes tenen un toc d'aventura, però tots parteixen de la realitat per anar a la ficció. Per exemple, el conte que dóna nom al llibre parteix d'un 'xiringuito' real que està a Lloret de Mar. Aquest nom em va molt bé perquè uneix dues paraules: 'Macondo' –espai fictici i mitològic de la literatura universal– mentre que 'beach' (platja en anglès) li dóna aquest toc universal, amb referents de tot el món i en ambients de platges i mar”. L'autor explica que, “m'atrauen molt els paisatges dels espais turístics fora de temporada, aquestes persianes baixades, els apartaments tancats; trobo que tenen una poètica i una màgia molt 'xules', i les platges que pots gaudir perquè no hi ha ningú”