Acte ple d’emoció i de sentiment el que es va viure, aquest passat dissabte al matí a la torre del Llimó, per a commemorar els represaliats cambrilencs pel franquisme. Aquest acte, organitzat pel Casal Popular El Polvorí i la Revista Cambrils, va fer un repàs del que va suposar el procés de repressió franquista, citant els represaliats cambrilencs que van ser afusellats en aquells primers mesos i anys de la postguerra, i centrant-se, sobretot, en la figura de Sidonio Pintado Arroyo.

Connexió via skipe amb Natalia Pintado

La història de l pas de Sidonio Pintado per Cambrils, casat amb la cambrilenca Maria Riba, va ser el contingut d’un treball d’investigació que el redactor de Revista Cambrils va realitzar fa uns 15 anys i que va publicar en un reportatge, l’any 2005. El mateix Jordi Moreno va explicar com havia anat el procés inicial de contactar amb la néta de Sidonio, Natalia Pintado, que havia demanat informació a través d’un fòrum d’internet sobre la Memòria Històrica. Moreno va detallar com s’havia realitzat aquest contacte i com havia estat la primera trobada a Madrid amb la néta de Sidonio així com la reticència inicial del pare de la Natalia a parlar sobre aquests fets.

Aquesta explicació inicial de Jordi Moreno es va complementar amb una connexió via Skype amb la Natalia Pintado que va explicar de primera mà tota aquesta història que va suposar la descoberta de la vida del seu avi i que fins abans del reportatge, no es coneixia res. Natalia Pintado va agrair la divulgació sobre la figura del seu avi que va suposar el reportatge de la Revista Cambrils. La néta de Sidonio va ser categòrica quan va afirmar que el sentit de tot plegat era recuperar la memòria del seu avi, “no volíem els seus ossos, volíem les seves paraules i les seves idees”. Cal tenir en compte, com així es va precisar a la connexió, que l’acte s’estava celebrant al que havia estat la casa de la dona de Sidonio Pintado, la família Riba. Natalia Pintado es va acomiadar, amb molta emoció, llegint una part de la carta que Sidonio Pintado va escriure el dia que el van afusellar i anava adreçada a Pedro Blanco, professor de l’Institut Lliure d’Ensenyança, en la que mostrava preocupació pel que els hi podia passar als seus quatre fills. Després d’això, l’acte va continuar al pati de la Torre del Llimó on Enrique Arce va llegir l’altra carta que Sidonio Pintado va escriure el darrer dia de la seva vida i que estava dedicada a la seva família. L’acte es va cloure amb la interpretació del Cant dels Ocells que va interpretar amb la trompeta l’alumne de l’Escola Municipal de Música, Marc Bernadó.

500 refugiats a Cambrils

L’acte de recuperació de la memòria històrica d’aquest passat dissabte havia començat amb la intervenció de l’historiador Ignasi Martí que va donar unes quantes pinzellades del que havia estat la Guerra Civil a Cambrils i va destacar que era el primer cop a Europa que es produïen bombardejos sobre la població civil. A banda, Cambrils tenia un lloc estratègic com a rereguarda de la batalla de l’Ebre, “en una població de 3.800 habitants hi va haver uns 500 refugiats”. Ignasi Martí va explicar que encara queda molta feina a fer en aquest camp de la memòria històrica, “per exemple, no s’ha estudiat ni s’han comptabilitzat els cambrilencs i cambrilenques que van marxar a l’exili”. Martí també va fer referència als 109 represaliats que ho van ser pel sistema de delació d’altres ciutadans. També va donar una idea del que eren les presons d’aquella època, on es van produir brots de tifus i de lepra.

Per la seva part, l’historiador Manel Tarés va destacar que és important continuar amb l’estudi d’aquella època i va repassar el contingut de la moció que es va presentar al darrer ple municipal i que va ser aprovada per unanimitat. La moció, a part de recordar els afusellats, també demanava una senyalització dels espais emblemàtics de la Guerra Civil així com una placa al cementiri que recordi la fossa comuna on hi han enterrades més de 300 persones, provinents de la Casa Sant Josep, convertida en hospital de sang. Tarés també va recordar que el proper 18 de maig es farà una ruta guiada pels espais de la repressió franquista a Tarragona, que anirà a càrrec de l’historiador Xavier Tolosana.