El Centre Cultural acollia, ahir al vespre, la presentació del llibre Dues dones nues, de Maria Ripoll i Elisenda Roca –publicat per Rosa dels vents– i emmarcat en la programació de Dies de Llibres. Dues dones nues parteix de les trobades de dues dones que es trobaven sovint, a casa d'una o a la terrassa de l'altra per conversar i compartir idees com a bones amigues. Eren la periodista i escriptora Elisenda Roca i la directora de cinema Maria Ripoll, i en aquelles trobades sorgien sovint històries d'altres dones, divertides, diferents i increïbles. "Això ho hauríem d'escriure", es deien. Així van néixer els vint-i-set contes sobre vint-i-set dones que recull Dues dones nues, en què cada personatge es despulla, sense complexos, davant dels ulls del lector.

La presentació d'ahir va anar a càrrec de Sandra Salvadó –amiga d'Elisenda Roca des de fa anys– i de la mateixa periodista, Elisenda Roca. Maria Ripoll finalment, no va poder acudir a la presentació. Salvadó va explicar com va conèixer Elisenda Roca arrel de la lectura que va fer d'un llibre seu –quan estava embarassada– que es titula Serem pares. Va comentar que fins ara, Roca havia escrit novel·la infantil i juvenil fins arribar a la novel·la de relats Dues dones nues.

Elisenda Roca: "Volíem fer un llibre on totes les protagonistes siguin dones i a més escrit per nosaltres des d'una òptica de dona"

A continuació, la coneguda periodista va ser l'encarregada de desgranar alguns detalls de l'obra que ha escrit conjuntament amb Maria Ripoll. Va explicar que, “va sorgir arrel d'allò típic que seus a una terrassa de Cambrils i t'expliques una mica la vida... Comences a parlar de relacions humanes, entre homes i dones, entre mares i filles, entre amigues i vam dir 'per què no ho posem per escrit?'. Fer un llibre on totes les protagonistes siguin dones i a més escrit per nosaltres des d'una òptica de dona. Aquest llibre no 'engreixa', no hi ha ni sucre ni edulcorant. Hi ha molta veritat, ens hem obert les carns i sí hi ha de nosaltres, però també hi ha de molta gent que coneixem, per tant, hi ha protagonistes que tenen 15 anys, 20, 30 o 85”. Segons va explicar Elisenda Roca, a l'obra “hem tocat diferents vivències, diferents moments de la vida, diferents problemes que es resolen, històries que no tenen solució. Són dones imperfectes perfectament reconeixibles. Volem que sigui un mirall i a través d'aquestes dones de ficció trobareu dones molt reals o històries que ens poden haver passat. Alguns relats es tanquen i d'altres queden oberts. També es parla de sexe, d'empatia, de sororitat, d'amistat, alguns casos que d'alguna manera hem viscut de prop”.

27 relats

I la novel·la conté 27 relats per un motiu. La periodista va explicar que, “el primer conte que va escriure la Maria es deia 'Alícia' i s'havia de dir Alícia, mentre que el primer que jo vaig escriure i que 'em va sortir a raig' es diu Trini. Vam pensar: per què no ens marquem fer tants contes com lletres com té l'alfabet comptant la Ñ? De fet, a Astúries i a Galícia, a les Neus els hi diuen Ñieves, I ens va fer gràcia perquè és l'únic nom que s'escriu amb Ñ. En general són dones de ficció però en d'altres ens hem volgut posar a la pell de dones que existeixen. Volem parlar de diferents temes que els hi passen a les dones de diferents edats”.