La cambrilenca Helena Martínez Ferreruela presentava, el passat divendres al vespre al Centre Cultural, el seu llibre de poesia titulat "Odissea menor" –acte presentat pel regidor de Cultura Lluís Abella i emmarcat dins del programa Dies de Llibres i que tancava l'edició d'enguany–. Segons va explicar Martínez Ferreruela a revistacambrils.cat, "la gènesi del llibre és el Premi de poesia Salvador Estrem i Fa de Falset que vaig guanyar el passat mes de setembre. L'editor –que era membre del jurat del certamen–, em va proposar l'obra per Sant Jordi. El llibre és un poemari perquè té una estructura i està concebut com un tot tancat. Recull la idea del viatge d'Odisseu després de la Guerra de Troia fins a la seva pàtria, Ítaca. Recorre totes les dificultats i els naufragis que ha de superar i esdevé una comparança amb una 'Odissea menor' del viatge interior d'una persona anònima: els seus entrebancs, els seus naufragis, la tornada, la recuperació i el coneixement que es fa al llarg del camí i que et permet seguir amb el viatge".

El poemari –amb uns 38 o 39 poemes– recull doncs diferents temàtiques relacionades amb la trajectòria vital d'una persona. Tal com ha explicat l'autora, en una primera part hi ha "el primer naufragi" que aglutina poemes que "recullen la perplexitat del que és i del que hauria de ser, entre allò que és lògic i el que és paradoxal; la segona part és un recull de poemes que parlen de la condició humana, des de la feblesa, l'amor, la debilitat, l'enveja o la barbàrie; la tercera part que es diu 'Sota els parracs', aborda la metàfora de quan Odisseu es vesteix de pidolaire per arribar a Ítaca. Aquests són poemes de refugi en què el 'jo poètic' no sap ben bé si mantenir-se en el refugi o continuar el viatge. L'última part es diu 'Sojorn a Ítaques' i és com l'arribada del viatge i tot el coneixement que s'ha anat forjant al llarg de la vivència".

"Mai havia tingut el valor d'encarar-me al paper"

Amb aquesta publicació, Helena Martínez Ferreruela debuta com a escriptora. Sempre havia estat lectora de poesia, però "mai havia tingut el valor d'encarar-me al paper", ha dit. "Des de fa uns 4 o 5 anys que he tingut una mica més de temps per a mi. He recollit tots els poemes i els he volgut donar aquesta forma perquè no fos un simple recull de poemes sinó que tingués com una història i una estructura. A nivell personal em fa molta il·lusió, perquè quan ets molt jove ho veus d'una manera i quan ets més gran sembla que aquestes petites il·lusions són més difícils. Així doncs, que una persona et digui que li ha agradat el que ha llegit i tirar-ho endavant, doncs fa molta il·lusió.