L'excavació al jaciment del Cavet, que s'ha realitzat, enguany, des de principis del mes de gener fins a meitats de març, ha permès fer una descoberta excepcional. Just quan faltaven un parell de dies per finalitzar l'excavació i aprofundint en la zona que ja es portava excavant des de l'any passat, es va descobrir un important jaciment mesolític, és a dir, un jaciment que correspon a l'època anterior al neolític i que el situa, ara per ara, com l'únic jaciment d'aquestes característiques a tota la Mediterrània peninsular. L'arqueòleg Josep Maria Vergès, codirector de l'excavació juntament amb Marta Fontanals, ho explicava ahir, en el decurs de la conferència sobre les "Darreres novetats al jaciment prehistòric del Cavet", que es va celebrar ahir al vespre al Molí de les Tres Eres, dins dels actes de commemoració dels 40 anys del Centre d'Estudis Cambrilencs. Aquesta excavació d'enguany, com és habitual, ha comptat amb el suport econòmic i logístic de l’Ajuntament de Cambrils i del Museu d’Història de Cambrils.

Descoberta excepcional

Josep Maria Vergès, de l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) va explicar que aquesta descoberta va arribar quan s'havia acabat d'excavar una zona on havien sortit restes de ceràmica del Neolític i a la part més baixa va deixar de sortir ceràmica "i van aparèixer eines de gran format, unes eines que corresponen al Mesolític, una època anterior al Neolític i que se situaria entre els 8.000 i els 9.000 anys enrere". Una mostra d'aquestes eines es va poder observar in situ, ahir, en el decurs de l'acte celebrat al Molí de les Tres Eres. Es tracta d'eines que podien haver servit per treballar pells, esmolar, tallar ..... A banda d'aquestes eines de gran format també han aparegut peces amb llustre, "possiblement aquest material va estar dipositat durant temps damunt de les dunes mòbils que hi havia prop d'aquesta zona i l'erosió del vent les ha polit amb aquesta brillantor", explicava Vergès. Entre aquestes restes trobades també s'hi va trobar un fragment d'una dent de cérvol, la primera resta òssia que s'ha trobat al Cavet. Però l'alegria d'haver fet aquesta troballa va durar poc ja que al realitzar l'anàlisi d'aquesta dent no s'hi van trobar restes de col·lagen que és el que hauria servit per a determinar-ne l'antiguitat. De totes maneres, el jaciment presenta una elevada concentració de material i tot just se n'ha destapat una petita capa amb la qual cosa les successives excavacions que s'hi realitzin poden donar moltes més sorpreses.

Vergès va destacar l'excepcionalitat de la descoberta i encara més pel fet d'haver-se trobat en estratigrafia, cosa que el converteix en únic a la Mediterrània. Vergès va explicar que l'any 1969, Salvador Vilaseca va descobrir eines similars en un jaciment al Cap de Salou però que aquest jaciment no es va poder excavar, posteriorment, perquè poc després s'hi va construir un hotel.

Pulsió freda fa 8.200 anys

A més, aquest jaciment mesolític permet reescriure la història del jaciment del Cavet. Josep Maria Vergès apuntava una hipòtesi, "fa 8.200 anys hi va haver una pulsió freda en un període d'uns mil anys. Hi va haver una baixada molt forta de les temperatures i segurament les poblacions de l'interior es van desplaçar cap a la costa". El període anterior a tot això, el Paleolític Superior, va ser un període amb molta població escampada pel territori, "de cop i volta, desapareix la població, potser relacionat amb aquests factors climàtics. Passat aquest període és quan s'entra al Neolític amb l'arribada de gent provinent del Pròxim Orient, via marítima".