Ahir al vespre s'inaugurava, a la Torre del Port, l'exposició fotogràfica "Fa 45 anys que en tinc 45" de l'autora Lucia Perera Stocco. La mostra és un homenatge a la vellesa a través d'un seguit de retrats emocionals de persones que tenen més de 90 anys –totes residents a Cambrils o poblacions properes–. Segons va presentar el regidor de Cultura –Lluís Abella–, "l'autora d'aquestes sentides fotografies és Lucia Perera Stocco, nascuda a la ciutat de Rosario (Argentina) i veïna de Riudoms des de ben petita. És fotògrafa i treballa com a freelance des de l'any 2007. En aquesta exposició –avalada per l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer Costa Daurada– descobrim la seva qualitat, fruit de la seva especialització en el retrat: les persones són font constant i peça clau del seu treball. Té un gran interès per trencar la part estètica de la imatge i mostrar la cara més humana de les persones i, en especial, la de col·lectius 'minoritzats'. La Lucia mostra la part autèntica de cada persona que viu la seva realitat malgrat l'edat. I com deia Pablo Neruda a Oda a la edad: 'Todos los viejos llevan en los ojos un niño'"

Lucia Perera: "Una part molt important del projecte és poder veure'ls-hi les cares, avui, al veure's retratats a les fotografies"

Per la seva part, l'autora de l'exposició va voler agrair l'oportunitat d'exposar en un lloc tan emblemàtic com és la Torre del Port de Cambrils, així com a l'Associació de Malalts d'Alzheimer Costa Daurada. Segons va dir, "el meu projecte se centra en persones de 90 anys –algunes de les quals tenen Alzheimer i d'altres no–. Per a mi és un projecte professional que he treballat des de l'àmbit professional del retrat, però a nivell personal hi ha hagut un canvi molt important dins meu. Hi he estat treballant durant un any i mig i la idea era fer un homenatge a la vellesa. Com a societat moderna, cada vegada tenim menys respecte vers aquest cicle de la vida que sembla que no acceptem, que tenim por a fer-nos vells i a morir, però sobretot arribar-hi amb dignitat i conscienciar la societat que és una part de la vida tan important com la infància o ser adult. Una part molt important del projecte és poder veure'ls-hi les cares, avui, al veure's retratats a les fotografies, aquí està realment el seu homenatge i per a mi és tot un honor poder parlar d'ells".