La conferència sobre el jaciment iber del Castell de Vilafortuny, celebrada ahir al vespre al Molí de les Tres Eres, va aixecar una gran expectació i va fer petita la sala destinada a les xerrades. I no era per menys ja que es tractava de la primera divulgació pública del primer jaciment iber localitzat a Cambrils, un jaciment localitzat al peu del castell de Vilafortuny en una primera excavació realitzada el gener de 2018 i que va tenir una segona intervenció, també dins el 2018, que es va tancar a finals de l'any passat. La conferència va anar a càrrec de l'arqueòleg Enric Vilalta, de l'empresa Absis Patrimonial Cultural, emmarcada dins del Festival Tarraco Viva i el 40è aniversari del CEC i organitzada pel Campus Extens de la URV i el Museu d'Història de Cambrils.

Ceràmica iber i d'importació

En una part de l'antic complexe esportiu de Vilafortuny, fa anys abandonat, s'hi ha de fer una promoció d'habitatges i abans d'això es va realitzar l'oportuna prospecció arqueològica de la zona. El mateix Enric Vilalta va explicar com ja hi havia antecedents d'haver trobat material iber en aquest indret. Va ser Lluïsa Vilaseca qui va publicar a la revista Ampurias, l'any 1968, un article on parlava de les restes de ceràmica iber en aquesta zona, en motiu de la construcció de les pistes de tennis d'aquest complexe esportiu. Vilalta també va fer repàs de com s'havia urbanitzat Vilafortuny durant aquells anys, en base al llibre que va publicar el mateix Francisco Curt, un dels primers impulsors. Feta aquesta introducció, Vilalta va detallar la feina feta a les excavacions realitzades al peu de turó on s'aixeca el castell de Vilafortuny. Va anar mostrant fotografies de les diferents rases realitzades sobre el terreny destacant la troballa de murs ibers i, en algunes rases, la presència de ceràmica iber. Pel que fa a la ceràmica, va explicar que era ceràmica comuna i trossos d'àmfores així com un pes de teler i una fuseiola. Una part del material trobat també prové d'importació, provinent de Grècia i d'Eivissa, principalment. Aquest material, tal com va explicar posteriorment Gerard Martí, quedarà exposat a les vitrines del Museu d'Història del Molí de les Tres Eres.

Els murs descoberts en aquestes excavacions permeten fer dues hipòtesis, segons va explicar Enric Vilalta. Que es tracti d'una muralla i que hi havia un barri a l'exterior o bé que es tracti d'un assentament de cases al voltant d'un recinte emmurallat, una ciutadella. Per precisar-ho caldria seguir amb les excavacions i per sort, com va precisar Vilalta, "hi ha una zona verda on es podria intervenir i que podria donar molta més informació i d'aquest jaciment".

Una nova peça que completa el mapa d'assentaments a Cambrils

Gerard Martí va destacar que aquesta era la peça que faltava per conèixer l'evolució de Cambrils, des de la prehistòria fins ara, "aquest jaciment evidencia que a Cambrils hi havia un nucli habitat en època ibèrica, una època preromana". El material trobat se situa al voltant del segle V abans de Crist. En poc temps, doncs, s'han donat a conèixer dues èpoques d'assentaments a Cambrils fins ara desconegudes, en base al material del Mesolític descobert al jaciment del Cavet, i que se situa entre els 8.000 i 9.000 anys enrere, i, ara aquest jaciment iber de Vilafortuny, del segle V abans de Crist.