Sí, ho han aconseguit. L'equip GPO-Grallaria, liderat pel cambrilenc Eugeni Capella i el barceloní Miquel Bonet, ha assolit el repte de veure 1.000 espècies diferents d'ocells a l'Equador, un dels països amb més diversitat ornitològica del planeta, durant 75 dies sense l'ús d'avions. És més, han superat la xifra que s'havien proposat en un principi, ja que n'han vist 1.050 i el Miquel n'ha fotografiat 900, quan se n'havia proposat 700. El dia a dia d'aquesta aventura, il·lustrat amb fotografies, està explicat al bloc Un parell de motxilles amb paraules alades.

Els ocells en llibertat volen i, per tant, són imprevisibles, encara que acostumen a estar en un hàbitat determinat en una època concreta de l'any. Així doncs, una bona preparació del viatge, que inclou estudiar les espècies del país i les observacions que se n'han fet, augmenta les possibilitats de poder veure cada espècie. Tot i que també s'han de tenir en compte factors difícils de controlar com, per exemple, la pluja, que els va acompanyar bona part del viatge.

L'Eugeni Capella destaca que ha estat molt important tenir la col·laboració de naturalistes de l'Equador durant el repte i prèviament: «L'itinerari del viatge el vam dissenyar el Miquel i jo i vam tenir la sort de comptar amb l'ajut de grans coneixedors del país: el Xavier Amigó, un biòleg català resident a l'Equador i propietari de l'empresa Nature Experience, i la Fundació Jocotoco, entre d'altres». A més d'aquest suport, també han comptat amb el patrocini de diverses empreses, com la botiga de Barcelona especialitzada en natura Oryx i la marca de prismàtics GPO.

En concret el biòleg cambrilenc va viatjar a l'Equador el 10 de gener i va tornar l'1 d'abril, ja que va estar-hi uns dies més buscant, amb la Fundació Jocotoco, un lloro que fa molts anys que no es veu i que no van trobar. El seu germà, Tomàs Capella, que no és aficionat als ocells, el va acompanyar els primers quinze dies del viatge i, segons l'Eugeni: «vam riure molt durant els trajectes amb cotxe amb l'Eduardo Soler i la María Clara Díaz. A més, em va fer molta il·lusió poder celebrar junts el meu aniversari».

Aficionats als ocells d'altres països es van sumar al repte

Molts aficionats als ocells de l'Equador i d'altres països del món també es van sumar al repte en algun moment del viatge i l'Eugeni ho resumeix així: «com que no puc nomenar tothom, destacaria la participació durant tot el repte del nord-americà George Wagner i durant un mes, del seu compatriota Dave Ward, amb els quals viatjo sovint. Durant unes setmanes, també ens vam acompanyar l'Ana Trabalón, la parella del Miquel que no és aficionada als ocells, i el Jaume Castellà, que sí que ho és. A més, és admirable que aguantés el nostre ritme durant un temps el danès Jens Ole, que té 75 anys».

El repte va començar l'11 de gener al sud de l'Equador, a Guayaquil, i van anar recorrent el país amb cotxe, excepte a la selva, on es van desplaçar pel riu amb canoa, fins a arribar a Quito el 27 de març. Amb un bon equipatge (prismàtics i càmeres fotogràfiques de molta qualitat...) han pogut observar i fotografiar ocells en hàbitats molt diversos, com la costa, els Andes, la selva o la zona àrida de la frontera amb Colòmbia, un lloc on no havien previst anar en un principi. La majoria dels espais visitats són reserves naturals, molt ben custodiades per fundacions o particulars, que resisteixen a l'especulació.

Pel que fa als ocells, han assolit dues observacions inesperades: la primera cita documentada a tot l'Equador de la Bosquerola golanegra (Setophaga virens) i la primera cita a la província El Oro del Xatrac becgròs (Phaetusa simplex), que no s'hi havia vist mai. També han vist ocells que no comptaven veure com el Cucut formiguer barrat (Neomorphus radiolosus), que s'amaga molt bé i que cada any el veuen només unes 10 persones a tot el món. I d'altres que tenien previst veure, no els han vist. Com diu l'Eugeni: «Els ocells els has de buscar i, de vegades, no els trobes». Paradoxes de la vida, la darrera espècie vista i fotografiada ha estat una polla d'aigua, un ocell força comú a Catalunya, tot i que difícil d'observar a l'Equador.

Un desafiament com aquest requereix molta dedicació prèvia i posterior, com explica l'Eugeni: «Fet el treball de camp, ara hem d'analitzar i preparar tota la informació per poder-la explicar i mostrar». De fet, ja han estat convidats a parlar del repte en diversos festivals ornitològics: al setembre, al Delta Birding Festival; al novembre, al festival Birdfair de Sud-amèrica, que enguany es fa a l'Uruguai, i l'any 2020, al festival Risaralda de Colòmbia.

Al final, el repte Equador 1.000 ha estat un èxit per partida doble: 1.050 espècies vistes, 900 de les quals fotografiades. I, més enllà de les exigències que comporta poder assolir aquestes xifres, com matinar cada dia i suportar les inclemències del temps, també ha estat un viatge molt enriquidor, gràcies al contacte estret amb la natura i la gent del país i de l'equip. Potser també s'ha complert l'axioma que amb determinació, esforç i constància és més fàcil tenir sort.

Algun altre repte en el futur? Eugeni somriu i insinua: "Colòmbia és el país amb més ocells del món". Per ara, ja té una aventura més per explicar i un repte assolit amb escreix.