El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, una nova conferència inclosa en la programació del cicle Veus cambrilenques, organitzat pel Campus Extens de la URV i el Museu d’Història de Cambrils. En aquesta ocasió es va comptar amb la presència d'Eduarda Sequeira, doctora en Ciències de la Infermeria, infermera en la Residència Baix Camp de Cambrils i professora associada del Departament d’Infermeria de la URV. Sota el títol "La infermeria als centres geriàtrics", Sequeira va explicar detalls de la seva experiència com a infermeria dins de l'àmbit geriàtric i quina diferència hi ha respecte la resta d'infermers. La conferència va ser presentada pel director del Museu d'Història, Gerard Martí.

Nascuda a Portugal, però resident a Cambrils des de fa una desena d'anys, Eduarda Sequeira és infermera de la Residència Baix Camp de Cambrils. Un àmbit sanitari que destaca principalment per "la humanització de les cures, la vigilància de la salut, així com afavorir una transició natural en l'última etapa de la vida de la persona gran" va dir Sequeira. Després de passar per l'hospital Joan XXIII de Tarragona, el sòcio-sanitari de Santa Tecla i els quiròfans, Eduarda Sequeira confessa que es queda amb la infermeria geriàtrica perquè és la seva vocació. Segons va explicar a revistacambrils.cat, "veiem la persona com un tot; jo em faig càrrec de persones 'pluripatològiques' i 'plurimedicades' que, quan he de fer qualsevol intervenció, he de tenir en compte totes les patologies, tota la medicació, les seves emocions, la seva família, el seu entorn social, el seu entorn cultural; adaptar la dieta, adaptar la medicació... A l'hospital també però, sovint per la falta de temps i molta feina, implica que per exemple si una persona va per un fractura de fèmur, només se l'atendrà pel fèmur, no miraré si aquella persona té Parkinson...".

De l'àmbit de la infermeria en geriatria, Sequeira va destacar "la part humana i la relació amb ells. Només com et diuen 'bon dia', ja sé si la persona està bé o està passant alguna cosa. Crees una relació més íntima, més propera, aquí tenim gent que potser porta 15 anys a la residència i et permet conèixer-los a fons. A vegades tan sols és estar amb ells i escoltar-los; és molt més proper. A la Residència Baix Camp intentem que sigui una família, que la gent no senti que està a un centre, sinó que és casa seva, és casa de la seva família i de tots els que van a visitar-lo".