Biblioteca
Francesc Miralles: «Sóc molt tafaner i m'interessen molt les primeres novel·les de la gent perquè és on hi ha l'essència»
L'escriptor Francesc Miralles va ser el convidat, el passat divendres a la tarda, de la darrera sessió dels Clubs de Lectura Infantil i Juvenil de la Biblioteca Josep Salceda i Castells. La tertúlia literària, oberta a tothom, va ser organitzada amb la col·laboració de l’Antena del Coneixement del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Cambrils.
Durant la seva trobada amb els joves lectors cambrilencs, Francesc Miralles va explicar diferents qüestions sobre el món de la literatura, sobre les seves obres i diferents anècdotes de la seva trajectòria com a escriptor. Miralles va donar detalls de com treballa les seves històries i els seus personatges i va donar consells de com fer-ho. Segons va dir, "quan tens una idea has de fer un guió. A partir d'aquí necessites documentació sobre allò del que vols parlar; saber quin serà l'espai i fins i tot fer fotos dels llocs que vols descriure –ell ho fa i les té en ment mentre escriu–. També faig fitxes dels personatges –com són, què pensen, què senten– i és important escollir un nom adient. Els personatges han de tenir una evolució, han de fer com una mena de viatge". Per altra banda, Miralles va explicar que, "quan escrius el més important és submergir-te en la història i pensar només en ella. Apagar el mòbil i les xarxes socials, perquè sinó estàs entrant i sortint de la història".
Miralles també comentar que, per a ell el millor moment per escriure és el matí, perquè "està lliure d'influències externes i lliure d'impressions", però hi ha d'altres autors que són més noctàmbuls i que "la nit els inspira més". Sobre les obres d'altres autors, Miralles va dir que, "sóc molt tafaner i m'interessen molt les primeres novel·les de la gent perquè és on hi ha l'essència".
L’escriptor Francesc Miralles (Barcelona, 27 d'agost de 1968) és llicenciat en filologia alemanya i especialitzat en psicologia i espiritualitat. Com a periodista, col·labora amb el suplement dominical d’El País i a l’Avui. Una de les seves obres més conegudes és el llibre d’autoajuda “El laberint de la felicitat”, traduït a deu idiomes. Va guanyar el Premi Gran Angular de literatura juvenil el 2002 per la novel·la Haikú per a l'Alícia i el premi Columna Jove el 2006 per Interrail. Una de les seves novel·les juvenils de més èxit va ser "Retrum", ubicada en un cementiri.