L’Almadrava de l’Hospitalet de l’Infant. Paradigma de les almadraves catalanes en època moderna és el títol del darrer llibre que han publicat l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Cossetània Edicions dins de la col·lecció “Les Nostres Arrels”. Amb la publicació d’aquest llibre, “es pretén donar rellevància a la llarga tradició pesquera amb la tècnica de les almadraves (basada en un entramat de xarxes) a les costes de l’Hospitalet de l’Infant, però alhora, buscar un reconeixement a una part de la història fins ara oblidada. Calia reivindicar la platja del Torn com l’indret que es va escollir com el punt ideal per començar a provar aquesta tècnica, destinada a la captura de la tonyina, a les costes catalanes i on, fins aquest moment, tenim la referència més antiga d’una almadrava de monteleva a Catalunya”, explica en la introducció l’autora, Judit Vidal, doctora en història moderna per la Universitat Rovira i Virgili (URV).

I és que l’almadrava de l’Hospitalet, de fet, es va convertir en la més destacada del Principat. Va tenir el seu paper dins el context de les almadraves de la Corona d’Aragó, amb uns rendiments similars a les d’altres zones del llevant peninsular, fins i tot comparable amb algunes de les calades en les illes de Sicília i Sardenya. Va funcionar des de finals del segle XVI fins a mitjan segle passat. Tot i així, en aquest estudi es dóna a conèixer sobretot la part més desconeguda d’aquesta almadrava, que són els seus orígens.

Recerca sobre les almadraves a la Corona d'Aragó als segles XVI i XVII

L’obra, que es va presentar aquest passat dimarts a la Casa de Cultura Blanca d’Anjou de l’Hospitalet de l’Infant, és el “colofó a tot un treball que la Judit Vidal ha dut a terme durant els darrers 8 anys, fruit de la recerca de la tesi doctoral sobre les almadraves a la Corona d’Aragó als segles XVI i XVII, que va cloure el 2015 i que, aleshores, en el marc de les Jornades Marítimes organitzades per l’Antena del Coneixement i el Centre d’Estudis ja va presentar a l’Hospitalet de l’Infant”, tal com va destacar la regidora de Cultura i Patrimoni en funcions, Núria Ortiz, durant l’acte.

La recerca d’aquesta historiadora reusenca sobre aquesta temàtica es va estendre a les costes de Sicília, Sardenya i València, tot sent les almadraves catalanes, i concretament la de l’Hospitalet de l’Infant, l’origen de la investigació. Aquesta recerca la va portar a consultar diversos arxius nacionals i internacionals, i ha tingut el reconeixement de premis com la beca de la Fundació Noguera. De la tesi en deriven altres publicacions, a les quals s’hi suma aquesta monografia sobre l’almadrava situada al coll de Balaguer.

En paraules del director de la tesi, el doctor en Geografia i Història per la URV Josep Fàbregas Roig, present també en la presentació de l’obra, es tracta d’un llibre “d’extraordinari interès per a la història de la pesca, que permetrà als historiadors aprofundir en una activitat tan complexa com va ser la captura de tonyines. En particular, per als vandellossencs i hospitalencs ha de significar redescobrir un món fins ara ocult entre milers de documents arxivats i notes bibliogràfiques”.

Visita guiada per a famílies: “L’Almadrava, l’art de la pesca”

Com a activitat complementària a la presentació d’aquesta publicació, la Regidoria de Cultura ha organitzat una visita guiada familiar, a càrrec de la Judit Vidal i del guia (Jordi Solé), a l’espai on es va ubicar l’almadrava en la seva última etapa, al cap del terme municipal, en l’actual platja de l’Almadrava, per al proper dissabte, a les 10.30h. Per participar-hi, cal fer reserva prèvia (al Centre de visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer, a l’Oficina de Turisme o a la pàgina web www.culturaalabast.cat).
D’aquesta manera, els participants podran descobrir els orígens del nom de l’Almadrava (un dels nuclis del municipi) i l’art de la pesca des del segle XVI fins a finals dels anys 50 del segle XX. Amb un joc per als nens on se simularà la pesca, gaudiran, a més, de la platja de l’Almadrava i les vistes al Golf de Sant Jordi i al Coll de Balaguer.