El Rotary Club Cambrils va celebrar ahir la seva darrera trobada del cicle anual que aquest darrer any ha estat presidit per Francesc Garriga. D'aquí a 15 dies es farà el relleu a la presidència i el proper any el Rotary Club Cambrils estarà presidit per Olga Gibert. En la trobada d'ahir el convidat va ser el físic i historiador cambrilenc Manel Tarés, col·laborador de Revista Cambrils, que va explicar els orígens i l'evolució de la Fira de Cambrils al llarg dels segles. Fruit d'una recerca personal a través de documents i, sobretot, de les notícies publicades en diaris de diferents èpoques, Tarés va fer una radiografia de la Fira al llarg dels segles. Manel Tarés va ser el pregoner de la Fira l'any 2016 i el seu pregó va versar sobre la història d'aquest certamen. Amb aquest temps, a més ha pogut completar el seu estudi i ahir en va donar bona mostra.

Segons va explicar Manel Tarés, existeix una primera referència en la celebració d'un mercat a Cambrils l'any 1206, quan el rei Pere I va concedir-ne privilegi, però la Fira no apareix fins cent anys més tard, el 1322, quan es va autoritzar a celebrar-la al voltant de la festa de l'Ascensió en un temps en el que la vila de Cambrils era un punt important en la ruta que unia les ciutats de Barcelona i Tortosa. Dins el repàs històric del certamen cambrilenc, Tarés va fer esment a l'anomenat popularment carrer de la Fira, que és l'actual carrer del Cardenal Vidal i Barraquer i també dels alts i baixos que ha tingut al llarg de la història. Tarés també va fer esment de diferents cròniques de diaris tarragonins de meitats i de finals del segle XIX que parlaven de la Fira i va explicar que durant força anys la Fira era coneguda popularment com la Fira dels raves, suposadament perquè era un producte estrella que s'hi exhibia. En una crònica de la Vanguardia de 1900 es destacava l'increment de les parades de rifes i de sortejos. Un altra document, aquest datat l'any 1927, esmentava les parades de quincallaires, entre elles la popular parada del Juanito, així com les de xurrers, ganivetaires i rifaires. Tot i això, a meitats del segle XX la Fira va passar per una greu crisi i va ser llavors que l'any 1957 un grup de cambrilencs van impulsar un nou model de Fira que als pocs anys va traslladar la seva ubicació al passeig Albert. La xerrada de Tarés va ser seguida amb molta atenció ja que va desvetllar molts aspectes desconeguts per la majoria dels assistents a la trobada.

Xerrada amb Eugènia Miranda, traumatòloga i divulgadora de salut

La penúltima trobada del Rotary Cambrils va tenir lloc el dijous 23 de maig i la conferència va anar a càrrec de la doctora Eugènia Miranda Sanromà. Aquesta traumatòloga, nascuda a Alcover i que exerceix des de fa més de 20 anys, treballa a l'Hospital de Santa Tecla de Tarragona, però sobretot és coneguda perquè té un famós blog de salut (amb més de dos milions de visites www.mirandatrauma.com), on explica de manera entenedora, divertida i desinhibida la seva especialitat dins de l'àmbit de la medicina. Eugènia Miranda també ha escrit un llibre que porta per títol "Tengo los huesos desencajados", amb un subtítol que diu: "un llibre amb humor per viure sense dolor", i on parla des de l'artrosi i esquinços de turmell, a la importància de la roba interior (llenceria) o del kamasutra traumatològic, com també del perquè cal perdre pes per evitar l'artrosi, o com sobreviuen els nostre peus a les sabates de taló. Així com de les espatlles dislocades per bosses que pesen massa o com evitar postures sexuals que perjudiquin les articulacions.
 
Eugènia Miranda va explicar com va començar d'una manera absolutament casual, amb un article publicat al Facebook que es va fer viral, i a partir d'aquí les seves relacions amb les xarxes socials i les alegries que li proporciona el fet de que de moltes parts del món li arriben agraïments pels seus articles que publica periòdicament al blog, on actualment hi ha més de 130 articles, que suposen, a més del plaer de llegir-los, un ajut que no té preu per la persona que es troba amb el problema que descriu o bé per la tasca pal·liativa que aquesta li suposa.  Un blog i un llibre que tindrien que ser imprescindibles per totes aquelles persones que, sobretot, han superat la trentena i els hi agrada cuidar-se. En definitiva i com diu a la contraportada del seu llibre, l'autora és un esperit lliure que escriu sobre medicina i traumatologia per ser entesa per tothom.